Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Sant Pere de Montfalcó
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en un turonet prop del nucli de Montfalcó el Gros (Veciana).
És un edifici romànic segle XII, modificat posteriorment, amb porta a migdia i espadanya, que té la coberta de l’absis a la mateixa altura que la de la nau Des del segle XIV era sufragània de Veciana
Sant Pesselaç
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Santa Maria de la Roqueta de Fiol
Església
Església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situada prop del castell de la Roqueta.
Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol
pont Milvi
Pont
Construcció i obres públiques
Pont antic de la ciutat de Roma per mitjà del qual la via Flamínia travessava el Tíber.
Construït al s II aC, fou modificat al s XV i, després de l’escomesa dels garibaldins, restaurat el 1850 per Pius IX Al seu entorn tingué lloc, el 312, la batalla del pont Milvi entre les forces de Constantí el Gran i de Maxenci Aquest morí ofegat al riu Amb el triomf que havia anat precedit d’una visió profètica que ja el prenunciava la famosa frase In hoc signo vinces , ‘venceràs amb el signe de la creu’, Constantí afermà el seu domini
Chantilly
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat
Ciutat del departament de Val-d’Oise, a l’Illa de França, França, situada a prop del bosc de Chantilly
.
Nucli industrial porcellana, material fotogràfic i centre turístic Tenen tradició les curses de cavalls del seu hipòdrom Vers el 1530 el seu castell medieval fou convertit pels Montmorency, senyors del lloc, en un dels més notables castells francesos, i el 1632 passà als Condé ha estat modificat diverses vegades fou devastat durant la Revolució i és la seu del Musée Condé, amb notables pintures de les escoles italiana, francesa i flamenca, i una notable collecció de llibres miniats en són annexos interessants el châtelet 1560, projectat per Jean Bullant, i les cavallerisses 1719-…
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al s IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats Té nàrtex,…
Carèlia
© Fototeca.cat
Regió de la Fennoscàndia, que s’estén des dels llacs Ladoga i Onega fins a la mar Blanca.
Geomorfològicament, forma part de l’escut bàltic, i és formada essencialment per granit i gneis, molt afectats per la glaciació, que hi ha dipositat barreres de dipòsits que separen conques ocupades per llacs i aiguamolls Els sòls són pobres d’humus, de poca potència i sovint podzòlics El país és ocupat, en gran part, per llacs i àrees pantanoses, els més importants dels quals són el P'aozero, el Topozero, el Leksozero, el Pielinen i el Höytiäinen, a més del Ladoga, l’Onega, l’Orivesi i el Puruvesi, que són fronterers Els rius són de curs torrencial, a causa dels nombrosos…
Castellfollit de Riubregós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la zona de contacte amb la Segarra; estès al fons de la vall que el Llobregós (o Riubregós) ha excavat en guixos, sorres i margues oligocèniques.
Situació i presentació El municipi de Castellfollit de Riubregós té 26,21 km 2 Limita al N amb Torà Segarra, a l’E amb l’enclavament d’Enfesta la Molsosa, Solsonès i amb Calonge de Segarra, al S amb Pujalt i a l’W amb Estaràs i amb Ivorra els dos també de la Segarra Dista uns 10 km de Calaf i uns 7 de Torà i es troba més ben relacionat amb les terres de la Segarra pròpiament dita, vers on van les aigües del Llobregós o Riubregós, que amb la Segarra Calafina, però el fet de pertànyer a la província de Barcelona, de la qual és el darrer poble, i de trobar més bons serveis a Calaf, decanten la…
Castellolí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena, a la vall excavada en els sediments eocènics per la riera de Castellolí.
Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…
castell de Montbui
© Fototeca.cat
Església
Antic castell i església (Santa Maria de la Tossa de Montbui) del municipi de Santa Margarida de Montbui (Anoia), situat al vessant S de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al SW de la ciutat d’Igualada.
El castell Les restes d’aquest castell del segle X s’alcen, ben visibles, vora l’església, al cim de la Tossa, des d’on obtenim una magnífica vista de tota la conca d’Òdena i les muntanyes que l’envolten La planta de la fortalesa és rectangular, amb els angles arrodonits Els murs tenen uns 2 m de gruix i han estat fets, en gran part, amb un aparell irregular, de petits blocs de pedra només desbastats, units amb un morter de calç Es troben algunes filades d’ opus spicatum , i a la part superior unes filades més regulars, corresponents a una ampliació del segle XI L’interior del castell,…