Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
baronia de l’Illa-Jordà
Història
Baronia centrada en el castell de l’Illa, que al començament del segle XI era senyorejat per Odó I de l’Illa.
El seu net anà a les croades a Terra Santa i prengué el nom de Jordà, i per això la baronia adoptà aquesta denominació La quadrineta d’aquest, Faidida de l’Illa-Jordà, fou muller del comte Ermengol X d’Urgell i tia de Mata de l’Illa-Jordà, besàvia del comte Jaume II d’Urgell Sobre la baronia fou erigit pel rei de França el comtat de l’Illa-Jordà a favor de Bertran I de l’Illa-Jordà, a la mort del nebot del qual passà a la corona
arquebisbat de Narbona
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Narbona.
La història A l’època visigòtica, Narbona esdevingué la metròpolis de la part de la Gàllia sotmesa als visigots i incloïa, per tant, també Tolosa Dins el seu territori diocesà es formà el segle VI el bisbat d’Elna, que restà unit també a la seva província metropolitana La invasió àrab desbaratà momentàniament aquesta organització, que fou refeta pels francs amb la recuperació d’Usés, Nimes, Lodeva, Magalona, Agde i Besiers 752, Narbona, Carcassona, Elna i la Gòtia 759 i Tolosa 767 En ampliar aquests les seves conquestes a l’altra banda de l’Albera, li uniren les antigues diòcesis de la…
vescomtat d’Osona
Història
Jurisdicció de l’antic comtat d’Osona, exercida des de l’inici del segle X per una família que a partir dels volts del 1062 prengué el títol del vescomtat de Cardona
.
El primer vescomte que actuà a Osona és Francó , el 879, que en temps de Guifré el Pelós restaurà el comtat d’Osona El 938, en un judici contra els homes de la vall d’Artés, actuà el vescomte Guadall I, que sembla ésser un antecessor de la família Cardona Entre mitjan s IX i el 916 actuà al comtat d’Urgell un vescomte, Ermemir I, que sembla ésser vescomte d’Osona El 956 era vescomte Odegari, que posseïa béns al terme de Seva i sembla ésser successor o fill de l’anterior de fet, les demarcacions de Seva, el Brull, la Castanya i Tagamanent formaven part de la dotació vescomtal i…
vescomtat de Cardona
Història
Jurisdicció feudal que comprenia, a l’origen, a la frontera occidental del comtat d’Osona-Manresa, el castell de Cardona, part de la vall del Cardener incloent-hi Bergús a ponent, la riera de Navel i l’aigua d’Ora, i, al nord, Sorba i Gargallà.
Els límits de llevant i de migjorn eren menys precisos Els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona s’hi establiren durant la segona meitat del segle X Hi residiren des del 986, i ben aviat esdevingué llur patrimoni familiar El primer vescomte documentat que exercí a Cardona fou Guadall, que ho era d’Osona Guadall II i que morí vers el 973 El succeí el seu fill Ermemir mort el 1010, que corroborà la carta de repoblació de Cardona concedida pel comte Borrell El primer a anomenar-se vescomte de Cardona fou Ramon Folc I de Cardona mort el 1086, bé que la seva mare Guisla apareix també amb aquesta…
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
Gòtia
Nom donat pels francs a l’antiga província visigòtica de la Gàl·lia Narbonesa o Gòtica, anomenada també Septimània.
Comprenia des de l’Albera a Nemze Nimes, tenia Narbona com a capital i incloïa Carcassona, Besiers, Magalona, Agde, Usès, Elna, Llívia, etc Algun cop s’hi comprenen també alguns comtats catalans del sud dels Pirineus Hom troba usada aquesta denominació des de la primera meitat del s IX fins a la primera meitat del s X, amb alguna allusió isolada, almenys fins al començament del s XII El governador de Gòtia dugué el títol de marquès El primer que hom troba ostentant-lo és Sunifred, pare de Guifré el Pelós, comte de Cerdanya-Urgell, de Barcelona i de Narbona 844-48
Attigny
Història
Població de la Xampanya, França, al departament de les Ardenes.
A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació…
comtat de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…