Resultats de la cerca

Centre artesanal i comercial molt actiu des de l’edat mitjana, actualment és una ciutat industrial

Acollí des del s XIII una nombrosa immigració alemanya, que contribuí al seu desenvolupament econòmic El segon repartiment de Polònia 1793 l’atribuí a Prússia la política germanitzadora iniciada pel govern de Berlín vers el 1830 s’intensificà en temps de Bismarck i de Bülow i comportà l’adquisició de terres per societats i particulars alemanys i la substitució del polonès per l’alemany a l’ensenyament i a l’administració L’acció solidària de pagesia, classe mitjana urbana, clerecia i noblesa féu fracassar la germanització, alhora que revifava la consciència nacional A la darreria…

Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335,…

Regió plana, amb relleus aïllats d’origen morènic, formats per les primeres glaciacions, comprèn la conca mitjana del Vístula i el curs baix del Bug Inclou les regions naturals de Płock-Ciechanów, Sochaczew, Grójec i Czersk, i constitueix en conjunt una gran àrea agrícola, amb conreus de cereals, patates i lli Després del 1945 fou dividida entre les províncies de Varsòvia i Białystok Varsòvia, capital de l’estat polonès, en constitueix el primer centre regional Del 1194 al 1526 aquesta regió fou principat, governat per una branca de la família dels Piasts

Seu episcopal Centre industrial mobles i màquines És ciutat des del 1353 passà el 1466 a Polònia, el 1772 a Prússia, i el 1920 decidí per plebiscit ésser alemanya el 1945 tornà a Polònia

Té indústries tèxtils, de la fusta, del vidre i del metall Fou seu 1577 del tribunal suprem de Polònia, d’on li ve el nom Té una notable església dels s XIV-XV

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès…

Indústries mecàniques, de mobles i papereres Nus ferroviari i mercat agrícola Bisbat catòlic des del segle XIII Pertangué al regne de Kíev, a Polònia 1349-1772, a Àustria, i tornà a Polònia en 1918-19

La part antiga de la ciutat s’estén en ple delta del Vístula, al peu d’una elevació morènica La ciutat moderna és travessada pels rius Motlawa i Radunia, afluents del Martwa Vístula, branca del Vístula Gdańsk és ciutat portuària, la principal de Polònia, amb les dàrsenes installades a les illes a les ribes del delta Actualment és un port de cabotatge, dedicat al tràfic de càrrega mixta És també nucli industrial, amb drassanes i indústria metallúrgica, química, alimentària i de la fusta Forma una veritable conurbació amb els propers nuclis de Sopot estació balneària i Gdynia…

Poblada per eslaus, formà part ss IX-XI dels principats de Kíev i de Vladimir, i al s XII fou un principat autònom sofrí les escomeses dels tàrtars s XIII i el 1349 fou incorporada al regne polonès per Casimir III Els repartiments de Polònia 1772-95 l’atribuïren a Àustria, que tot seguit n'emprengué la germanització Les universitats de Cracòvia i L’viv encapçalaren el moviment nacionalista polonès a Galítsia, que el govern de Viena tractà d’afeblir fomentant l’antagonisme entre les dues ètnies de la regió els polonesos terratinents, burgesia i la minoria rutena pagesia A l’últim…