Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Rennes

Parlament de la Bretanya a Rennes
© Jaume Ferrández
Ciutat
Capital de la Bretanya i del departament francès d’Ille i Vilaine.
Situada a la confluència dels rius Ille i Vilaine, en una regió de terres relativament baixes, és l’única gran ciutat de la Bretanya sense relació directa amb la mar, però és cruïlla important de vies de comunicació Experimenta un nou impuls demogràfic degut a la implantació d’un sector industrial modern a les àrees de Saint-Grégoire, Chantepie, carretera d’An Orient, etc, amb factories de material ferroviari, maquinària agrícola, productes químics, indústria alimentària i arts gràfiques Amb tot, predomina l’activitat terciària, a la qual es dedica el 70% de la població activa, la més alta…
Massís Central

Muntanyes del massís de Sancy, part del Massís Central
© Jaume Ferrández
Massís
Regió del centre-sud de França, formada per un conjunt d’altes terres, amb una altitud mitjana de 710 m, que separen les planes de la conca de París i el Llenguadoc i l’Aquitània i la vall del Roine.
És un extens massís antic d’un relleu molt compacte Fragment del plegament hercinià, format per materials cristallins granit, gneis i esquists, fou afectat en el terciari per una sèrie de dislocacions que el fragmentaren en diversos compartiments d’una altitud desigual i fosses tectòniques i el feren bascular d’E a W Relacionades amb aquestes dislocacions, grans masses de lava formaren l’actual aparell volcànic que constitueix el centre del massís i que correspon a l’Alvèrnia Els cims puèis més alts del massís són aquests volcans, intensament erosionats, com Lo Puèi de la Crotz, l’altitud…
Puèi de Sancí

Vista del massís Central, amb el Puèi de Sancí centrat al fons
© Jaume Ferrández
Cim
Pic del massís volcànic del Mon-Dòra, a Alvèrnia, que constitueix el punt més alt del Massís Central (1.886 m).
baronia de Calatafimi
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1392, amb la baronia d’Àlcamo, a Jaume de Prades.
Ambdues passaren a la seva filla Violant de Prades, muller de Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, i a llurs descendents
Vézelay
Vall
Municipi del departament de Yonne, a Borgonya, França, situat sobre un turó que domina la vall de la Cure.
Al segle IX hi fou fundat un monestir benedictí, que assolí aviat un gran prestigi per la creença que guardava les relíquies de Maria Magdalena i pel fet d’ésser un punt de partença del pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia camí de Sant Jaume Deu la seva anomenada a l’extraordinària església abacial de la Madeleine La seva construcció és característica de l’estil borgonyó, diferent de l’imposat per Cluny tres naus, la central de dos pisos, amb trifori, i voltes d’aresta sobre arcs amb dovelles alternativament blanques i fosques, que descansen sobre capitells profusament historiats…
vescomtat d’Omeladès
Història
Territori al voltant del castell i vila d’Omelàs, a l’oest de Montpeller.
Inicialment pertanyia als vescomtes de Besiers, i passà als comtes de Carcassona pel casament de la vescomtessa Garsenda I de Besiers i Agde amb el comte Ramon I de Carcassona Vers el 1034 el fill d’aquest, el comte Pere II, posseïa el castell d’Omelàs i el 1036 el tenia per ell el seu germà, el comte Guillem I El 1114 era del senyor Guillem V de Montpeller i en disposava testamentàriament a favor del seu germà uterí Bernat d’Andusa en feu dels vescomtes de Besiers i de Narbona definitivament el deixà el 1121 al seu segon fill Guillem, que prengué el nom d’Omelàs, juntament amb els castells i…
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…
Siderocàstron
Història
Fortalesa medieval grega, a Beòcia.
El 1319 fou conquerida per Alfons Frederic d’Aragó, primer comte de Salona, i vinculada als seus dominis, en el ducat d’Atenes El 1356 se n'apoderà Ermengol de Novelles, que intentà una rebellió que frustrà Jaume Frederic d'Aragó El seu fill Lluís Frederic d'Aragó l’heretà juntament amb les seves altres possessions, perdudes el 1388 per la seva vídua, Helena Cantacuzè L’historiador grec GKolias localitzà 1933 l’emplaçament de la fortalesa, a mig camí entre Gràvia i l’Esperqueu