Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Abu Simbel
JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època faraònica situat a la riba occidental del Nil i uns 60 km al NW de l’uadi Ḥalfā (frontera entre Egipte i Sudan).
Consta de dos espeus temples rupestres del regnat de Ramsès II el gran, consagrat als déus Amon i Ra-Harakté, i el petit, dedicat a la deessa Hathor Ambdós temples són un exponent clar de les tendències artístiques i dels defectes que prevalgueren en l’art egipci a partir d’aquest regnat, en especial durant la resta del període ramèssida monumentalisme, rutina en la concepció i matusseria en l’execució, com en el cas dels relleus, bé que algunes composicions, com la de la batalla de Kadeš, han estat ben concebudes Amb la intervenció de la UNESCO, ambdós foren…
Abidos
Ciutat
Població de l’Alt Egipte, situada a la riba occidental del Nil i uns 90 km al NW de Luxor.
Alberga un dels jaciments arqueològics més importants de l’Egipte antic en raó d’haver estat el lloc d’enterrament suposat d’Osiris Hi peregrinaven els egipcis per assistir a les representacions dels misteris osiríacs o per aixecar-hi una estela com a exvot Les restes arqueològiques més rellevants són el temple i el cenotafi o Osireion de Sheti I en bon estat ambdós, el temple de Ramsès II i el d’Osiris molt malmesos i les necròpolis la del Període Arcaic segons alguns, aquí foren enterrats els sobirans de les dinasties I-II, mentre que per a altres ho haurien estat a Sakkara i…
Vilanova de Banat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat damunt un altiplà, a 1 240 m d’altitud, que domina la vall del Segre just a l’indret que aquest riu deixa el pas engorjat pel Baridà.
L’església parroquial és dedicada a santa Cecília i la festa major se celebra a l’agost La població fou fundada devers el 1255, quan Galceran de Pinós traslladà l’antic castell de Banat, que era al lloc de Banat Sobirà documentat el 860 “ in villa que dicitur Banatte Subteriore ”, hi ha el Mas de Banat i l’església romànica de Sant Romà de Banat, amb absis semicircular, al puig de Calbell El baró de Pinós atorgà una carta de franqueses als pobladors d’aquesta vila nova, que aleshores era anomenada Calbell de Banat, però que ja el 1290 és documentada com a Vilanova de Banat Ambdós…
Organyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó De forma allargada parallela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de…
Sinaí
© Corel Professional Photos
Península
Península que uneix l’Àsia amb l’Àfrica i que constitueix un horst triangular delimitat al N per la mar Mediterrània, al SW pel golf i el canal de Suez, al SE pel golf de ‘Aqaba i al NE per l’estat d’Israel.
Pertany políticament a Egipte, del qual constitueix un muḥāfaẓa 58839 km 2 164000 h est 1983 La capital és Al-’Ariš És formada al N per un relleu de cuestas molt àrides i en gran part calcàries, escalonades fins prop de 1000 m altiplans d’al-’Ajma i d’al-Tī, i al S pel massís cristallí, dislocat de falles, del mont Sinaí àr Tūr Sīnā, que culmina en els cims del djebel Katrīna 2637 m Hi abunden els uadis, molt ramificats i amb goles profundes tallades en els granits per les aigües abundoses del temps plujós Petits oasis de muntanya ofereixen als beduïns punts d’estacionament El subsol més…
comtat d’Urgell
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella creada pels reis francs, probablement basant-se en una delimitació anterior, i compresa dins la marca de Tolosa, després de la incorporació de la comarca de l’Alt Urgell a l’imperi carolingi (785-90).
El primer titular conegut del comtat, Borrell I d’Osona, ho era també de Cerdanya abans d’ésser-ne desposseït l’any 820, en benefici del comte aragonès Asnar I 820-32 i del seu fill Galí II, que els retingué fins el 838, que en fou foragitat El seu successor Sunifred I, pertanyent a la família comtal de Carcassona, originària del Conflent, n’havia obtingut la investidura, segons que sembla per mediació de Berenguer de Tolosa, el 834, i els governà fins a la mort 848, després de la qual, malgrat la intrusió de l’enigmàtic comte Salomó 848-70, l’herència paterna, esdevinguda hereditària, fou…
Fígols i Alinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
les Valls d’Aguilar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el 1972, comprén els antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d’Ares i Taús El nom adoptat pel nou municipi no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d’Aguilar i les de la seva conca el riu de Castellàs i el de Solans, Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d’Aguilar El terme municipal de les Valls d’Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d’Urgellet i amb l’enclavament dels Castellins Montferrer i Castellbò, al S ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l’enclavament de Baridà del municipi de Ribera d’…
les Valls de Valira
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
Coll de Nargó
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanisell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…