Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Adrall
Adrall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Urgellet, dins de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó (Alt Urgell), a la plana del regadiu de la riba dreta del Segre, on la carretera de Sort a la Seu d’Urgell entronca amb la de Lleida a Puigcerdà (639 m alt.).
L’antic castell d’Adrall era, al principi, una possessió del bisbe d’Urgell Fou permutat a Roger Bernat de Foix segons el pariatge d’Andorra del 1278 En aquest mateix any es va decidir que l’església d’Urgell el passaria al vescomte de Castellbò, però en realitat per algun altre pacte desconegut va continuar en possessió dels canonges d’Urgell Actualment no n’hi ha cap resta visible, ni tan sols es recorda l’indret on s’alçava L'església parroquial, del 1005, està dedicada a Santa Maria d'Adrall, i es coneix l'existència de l’església de Sant Cosme i Sant Damià, de la qual no s'han conservat…
Sant Pere
Ermita
Església romànica del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
L’església està adossada al claustre de la catedral de Santa Maria i és l’únic edifici conservat del conjunt monumental que erigí el bisbe Sant Ermengol abans del 1035 La capella, amb porta al claustre, té planta de creu llatina una nau amb transsepte el transsepte és capçat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions Va rebre l’actual advocació de Sant Miquel quan la capella d’aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans Els dos sants presideixen el seu retaule…
els Vilars
Masia
Mas del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), a l’W del terme, situat arran de la carretera de Coll de Nargó a Isona, en la cruïlla amb la pista que baixa a Valldarques.
Adossada al mas hi ha la petita capella romànica de Sant Miquel, d’una nau i absis llis, i de reduïdes dimensions hom considera que va ser la primitiva església de la vall
els Prats
Caseria
Caseria disseminada del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al NW del terme, situada a 1 490 m alt., a la capçalera del Rialb, dit en aquest sector riu de Puials, al fons d’una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1 894 m alt.) i l’alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s’obre pas el riu pel forat dels Prats).
Hi ha l’església, sufragània, de la Mare de la Providència, arranjada modernament Dalt un pla proper hi ha les ruïnes de l’ermita romànica de Sant Vicenç del Grau Va pertànyer a l’antic municipi de Montanissell fins el 1969
Nyus
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), vora el riu de Castellàs.
La seva eslésia, Sant Lluc de Nyus, depèn de la parròquia de Castellàs A la carretera que va a Miravall, en una bauma sobre el mas Paraire, hi ha un hàbitat troglodític medieval Formava part de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares
Galleuda
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situada al sector septentrional del terme, al peu del serrat de Carrasquers (1 429 m alt.).
Al seu interior hi havia una capella dedicada a sant Marc El mas és un gran casal de pedra amb teulat de doble vessant, potser del segle XIX en una de les façanes laterals hi ha uns porxos, tapiats El lloc va pertànyer fins el 1969 a l’antic municipi de Gavarra
Malgrat de Noves
Despoblat
Despoblat del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), a l’esquerra del riu de la Guàrdia, a 810 m alt., dins l’antiga vall d’Aguilar.
A la part alta hi ha l'esglesia de Sant Bartomeu Situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós, hi ha les restes del castell, convertit avui dia integrades en una casa Pertanyia al vescomtat de Castellbò , dins el quarter de Castellbò
Santa Eulàlia de les Anoves
Església
Església del municipi d’Oliana (Alt Urgell), al sector N del terme, vora el fossar de la caseria de les Anoves.
És romànica, d’una nau, sobrealçada, capçada per un absis semicircular, en part alterat per una construcció posterior, adossada Sobre la paret de ponent s’eleva un campanar de paret de dos ulls El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Antigament va ser església parroquial i pertangué a la senyoria del capítol d’Urgell
Perles

Perles (Fígols i Alinyà)
© Isidre Suñé
Poble
Poble del municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), situat a la dreta del riu de Perles (afluent, per la dreta, del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d'Alinyà), aigua avall d’Alinyà.
L’església parroquial de Sant Romà de la qual depèn la de Canelles, situada a tramuntana del poble, és envoltada pel cementiri Romànica, la nau és coberta amb volta un xic peraltada i l’absis semicircular és llis Té capelles adossades posteriors El lloc pertangué als Cardona Modernament, va formar part de l’antic municipi d’Alinyà fins el 1972 Dins el terme de la parròquia de Perles es troba la capella de Santa Pelaia
monestir de Pinsent
Monestir
Antic monestir del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), es creu que situat al SE del terme, a la vall del Segre prop de l’hostal de la Quera.
És possible que el lloc de Pinsent ja fos venerat des d’antic, com indica el seu nom, que significa “muntanya santa” Durant molts anys s'ha confós aquest monestir amb el de Sant Andreu de la Quera, també conegut com a Quera Vella Avançada la dècada de 1990, però, es va arribar a la conclusió que existia un altre monestir dedicat a Sant Vicenç i que probablement podia estar en el terme on actualment es troben els Banys de Sant Vicenç