Resultats de la cerca

Hom situa el seu naixement, bé al pou de la Morera, prop de la Fortesa, bé al molí de la Roda, de Veciana, bé al torrent de l’Olla Tots aquests indrets són als altiplans de Calaf, Montmaneu i Argençola, situats entre els 600 i els 850 m d’altitud, a l’esquenall entre les conques del Llobregat i el Segre Forma la cubeta de recepció dins la Depressió Central Catalana, però la redossa a la Serralada Prelitoral Per a vèncer l’obstacle que constitueix aquesta darrera en l’impuls vers la Depressió Prelitoral, aprofita la falla de contacte de les calcàries mesozoiques amb el granit i els esquists…

L’antic mas Secanella i l’església són esmentats ja el 1330

Les primeres notícies del terme de Pierola són de l’any 963, que s’esmenta la distinció del terme de Apierola minoris respecte de Piera El terme es devia basar en l’existència del castell, que consta documentalment des del 998 Dins del terme del castell hi havia l'eslésia de Sant Pere de Pierola Fins l’any 1987 donà nom al municipi

Les restes del castell són situades al cim de dos turons contigus que crestegen un serrat que s’estén al NE del Badorc i al S de Piera, des d’on es controla la vall del riu Anoia A cavall dels termes de Cabrera d'Anoia i de Piera, hi havia l’ermita de Sant Miquel de Badorc L'església parroquial, dedicada a Sant Sebastià, és de construcció molt moderna

Les primeres notícies del castell són del 1022, així com també de l’església parroquial, romànica, dedicada a Sant Jaume El 1124 es té notícia d'una altra església dedicada a Santa Maria Podria ser que fos una capella del castell de la Guàrdia Pilosa o bé que correspongui a una antiga capella dedicada a santa Anna, de la qual només s’han conservat unes poques restes Formava municipi independent a mitjan segle XIX

Les referències sobre el lloc de Palau són del 1008 Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Masquefa, en el lloc anomenat Palau Inicialment l’església tenia com a primer titular Santa Maria, i la Santa Creu era una advocació secundària L’any 1398 la masia fou adquirida per la família Salelles i, al segle XVI, fou comprada per la família Bonastre Amb els anys l’església passà a conèixer-se com a Can Bonastre de Santa Magdalena

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada

Situació i presentació El terme municipal de Santa Maria de Miralles, de 25,04 km 2 , és situat al sector SW de la comarca, a tocar de les comarques de la Conca de Barberà i l’Alt Camp Limita a l’W amb Bellprat, al N amb Sant Martí de Tous, al NE amb Santa Margarida de Montbui i Orpí, al SE-S amb la Llacuna i al SW amb Querol Alt Camp i Pontils Conca de Barberà En forma l’eix la vall de la riera de Miralles o de Carme, afluent per la dreta de l’Anoia, que corre entre els contraforts de la Plana d’Ancosa, al SE, i la serra de Miralles, al NW, on es…

Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell Té uns 10 km de longitud i 5 d’amplada El vessant septentrional és format per una gran paret d’uns 300 m d’altura, solcada per dretes canals A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant grans graonades El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni 1236 m alt i els Ecos 1212 m, divideix la muntanya en dos sectors el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni dita Tabor , als volts del cim i de l’ermita, de Santa Magdalena dita Tebes , a la dreta del Torrent de Santa Maria…