Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat malgrat que la ponència proposava Martorell A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya 1987, Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta el Consell Comarcal El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de…

Situació i presentació A tramuntana confronta, pel roc de la Mona, amb Olesa de Montserrat, a l’esquerra del Llobregat, mentre que a la dreta del riu fa de partió amb el terme d’Esparreguera la riera anomenada primer de Masquefa i després de Magarola Per un petit sector a ponent el municipi confronta amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia A migdia, el termenal amb Sant Esteve Sesrovires i Martorell coincideix en gran part amb el torrent de Can Noguera El límit de llevant, que confronta amb municipis del Vallès Occidental, coincideix amb la riera del Morral en el sector que aquesta fa de…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca Limita amb els municipis de Tivissa S i Garcia W, pertanyents a la comarca de la Ribera d’Ebre, i el Masroig N, Marçà NE i Capçanes E del Priorat És accidentat pels contraforts de les serres de Montalt i de la Picotxa, dins el bloc de les de Llaberia i de Tivissa, amb una altitud màxima de 244 m al Calvari, i drenat per la riera de Capçanes o dels Guiamets afluent del riu de Siurana, que rep afluents com el barranc de Forcall i el de Montmaions o de les Pedrenyeres Es troba dins el terme el pantà dels Guiamets, amb una…

Situació i presentació És separat del Llobregat pel terme de Martorell al N, i de Sant Andreu de la Barca, a llevant, la partió amb el qual passa per l’esperó dels Tres Termes divisòria també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, pel Pi Tallat 256 m i pel turó de les Ànimes 216 m El límit meridional amb el municipi de Corbera de Llobregat passa per la serra de Santa Magdalena on hi ha el puig de la Creu de l’Aragall, de 549 m, i pel coll de Canals entre altituds de 572 i 583 m A ponent, la divisòria amb Gelida de la comarca de l’Alt Penedès coincideix amb un antic camí que passa vora…

Situació i presentació Limita amb Pradell de la Teixeta SE, Falset S, Gratallops W, Torroja del Priorat NW, Poboleda, la Morera de Montsant i Cornudella de Montsant N i Alforja E, aquest terme pertanyent a la comarca del Baix Camp Comprèn gairebé tota la vall del riu de Cortiella, que neix al municipi veí d’Alforja i corre transversalment de llevant a ponent fins a la seva desembocadura al riu de Siurana, que travessa l’extrem occidental del terme De les muntanyes de la serra del Molló, alineació parallela a la de Montsant que fa que el sector N del terme sigui accidentat amb alçades màximes…

Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…

Situació i presentació Forma una conurbació urbana amb els municipis de Sant Joan Despí S, Sant Feliu de Llobregat W i Esplugues de Llobregat E També a l’E i al N el terme confronta amb el de Barcelona La capçalera del terme, a la part de tramuntana, la forma la serra de Vallvidrera la divisòria passa pel coll de Can Cuiàs, pel collet de l’Espinagosa i pel turó d’en Corts o Puig Aguilar, de 387 m d’altitud El terme forma una vall la vall de Vercio , com és documentada el 1011 arrecerada dels vents del nord, les aigües de la qual, a través de petits torrents com el Torrentbò, el torrent de Can…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Castellví de Rosanes i de Sant Andreu de la Barca, al NE amb Castellbisbal del Vallès Occidental, al sector E amb Pallejà, a migdia amb la Palma de Cervelló i amb Cervelló, i a ponent amb el municipi alt penedesenc de Gelida El Llobregat, només en un petit sector entre la riera de Corbera, que hi desguassa, i la roca de Droc o d’Adroc 156 m, fa de termenal amb Castellbisbal El terme de Corbera comprèn tota la vall de la riera de Corbera i part de la capçalera de la riera de la Palma o de Rafamans El territori és molt accidentat pel…

Situació i presentació El municipi confronta amb els de Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat sobre el veïnat de les Begudes, al N, amb Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat, a l’E al SE el barri de les Planes forma un continu urbà amb Cornellà Al S-SW limita amb Sant Boi de Llobregat, i a l’W amb Santa Coloma de Cervelló pel curs del Llobregat Al terme es distingeixen clarament dos tipus de territori les terres d’alluvió a banda i banda del riu, molt productives agrícolament i el samontà, més accidentat Entre ambdues transcorren els camins històrics i una bona part de les vies…

Situació i presentació El municipi és situat a la dreta del riu i ocupa terrenys plans d’alluvió a la Marina, o delta del Llobregat, mentre que la part de ponent del terme és accidentada pels darrers contraforts del massís de Garraf-Ordal muntanya de Sant Ramon de les Golbes, 309 m, partió de termes entre Sant Boi, Viladecans i Sant Climent de Llobregat La vila de Sant Boi, al capdavall de la vall del Llobregat, però emplaçada al vèrtex superior del delta, és un punt geogràficament estratègic per al pas del riu en direcció a la ciutat de Barcelona El terme confronta al N, per la riera d’en…