Resultats de la cerca

Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al s VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del s VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del s V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims anys del s…

Principal centre olivarer de la península Ibèrica És centre d'àrea comercial i el mercat més important de l'alt Guadalquivir Sembla correspondre a l'antiga Aungi Conquerida pels musulmans, depengué del califat de Còrdova, i posteriorment de la taifa de Sevilla i de Granada El 1246 Muḥammad ibn al'Aḥmar l'hagué de cedir a Ferran III de Castella per un pacte de vassallatge Deprimida econòmicament i demogràficament a partir del segle XIX, el 1953 fou objecte d'un pla de desenvolupament Entre els monuments es destaquen els banys àrabs segle XI, el castell de Santa Catalina segles…

Situada a la vora del Guadalquivir, a l’àrea de contacte de la serralada de Còrdova amb la Campiña L’expansió demogràfica més important ha tingut lloc al segle XX i, des de l’any 1900, s’ha quadruplicat la població a causa, principalment, de la immigració dels nuclis rurals de la província La ciutat, situada primitivament en una cruïlla de camins, sobre la Via Augusta, en conserva encara el nucli central amb les característiques urbanes de l’època musulmana Actualment creix en totes direccions i ha ultrapassat el riu Centre administratiu i centre comercial productes agrícoles del Campo de…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…

El més septentrional dels cinc oasis ubicats en el desert líbic o occidental, és conegut sobretot perquè Alexandre el Gran hi consultà el famós oracle de Zeus o Júpiter Amon segons alguns, aquest Amon potser no sigui el déu tebà, sinó una divinitat líbica S'hi conserven algunes antiguitats que van de l’època faraònica a la romana, entre les quals hi ha dos temples un d’ells, potser el de l’oracle, encara en bastant bon estat i del final de la dinastia XXVI o de la XXX, datació també aquesta última del segon temple, en pèssimes condicions i un gran nombre de tombes a Ǧabal al-Mawtā, quatre d’…

Situat a la riba dreta de l’Ebre, a uns 16 km de Saragossa en direcció Logronyo Té conreus de regadiu alfals i blat de moro i un polígon industrial Hi ha l’església barroca de Santiago segle XVII El palau dels comtes de Sobradiel segle XIX, actual seu de l’ajuntament, es construí sobre diverses dependències de l’antic palau, encara dempeus el 1816 en el mateix indret, anteriorment hi havia hagut el castell de Sobradiel La història El lloc és conegut des del 1091, que apareix esmentat en la carta de poblament de super Caesaraugusta coneguda posteriorment com la vila d’ El Castellar, atorgada…

D’economia agrària, té indústria derivada de l’agricultura farina, oli Correspon a l’antiga Carmo , probablement d’origen tartessi fou dominada pels cartaginesos i pels romans 206 aC Durant les guerres civils Carmona fou aliada de Juli Cèsar i hom l’erigí en municipi romà inclòs al convent jurídic astigità de la província Bètica Ocupada per Mūsà ibn Nuṣayr el 711, durant el s XI esdevingué centre de la taifa de Carmona , de la família berber dels Banū Birzal, annexada al regne de Sevilla el 1067 Fou reconquerida per Ferran III de Castella 1247 Conserva vestigis romans muralles,…

No començà a tenir un paper important fins a la dinastia XI 2133-1991 aC, quan els caps de la província emprengueren la guerra contra la X heracleopolitana, que acabà amb la victòria de Mentuhotep II sobre aquesta Capital d’Egipte del 2040 al 1991 aC, no tornà a ésser-ho fins a partir del 1567, quan Ahmosis, príncep de Tebes, fundà el Regne Nou 1567-1085 aC És aquest el període de màxima esplendor de la ciutat, car, a més d’ésser la seu d’un fort regne que controlava Núbia i Síria-Palestina, la seva principal divinitat, Amon, era el déu més important d’Egipte A partir, però, de la dinastia…

Fou fundat al principi del s XI El nou cenobi pretengué ésser el continuador del vell de Sant Martí d’Assan Sota Ramir I 1035-63 esdevingué monestir de propietat reial — capella regis —, i augmentà ràpidament el seu patrimoni Amb Sanç Ramires i Pere I 1063-1104 esdevingué el més important monestir de Sobrarb i Ribagorça se li uniren les cases d’Ovarra, Taverna, Santa Justa, Sant Just i Pastor d’Orema, Barbastre i Graus Celestí III 1192-98 el supedità al bisbat de Lleida i el monestir maldà, creant diversos documents falsos que entorpeixen la seva història, per alliberar-se'n,…

Centre agrícola cereals, vinyes, ramader bestiar oví i industrial Seu episcopal Anomenada pels romans Asturica Augusta , la ciutat esdevingué seu episcopal al segle III Conquerida pels àrabs a la fi del segle VIII, fou definitivament reconquerida i repoblada pels cristians a mitjan segle IX Entre els seus monuments sobresurten la catedral 1471-1704, que conté el gran retaule de Gaspar Becerra 1562, obra cabdal de l’escultura renaixentista castellana, i la casa de la vila de la fi del segle XVII Façana del palau episcopal, obra d’Antoni Gaudí, a la ciutat d’Astorga © Arxiu…