Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Jordi d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta església, desconeguda, apareix documentada l’any 1036 en la publicació sacramental del testament de Guisad, levita, on consta la deixa “ ad Sanctum Georgium qui est in Alass ”, de 5 sous La manca de documentació no permet establir cap hipòtesi sobre aquesta església, i més, en tractar-se d’una titularitat, sant Jordi, gens freqüent en aquestes dates
Castell de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu
Sant Martí d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret
Prepirineus
© Fototeca.cat
Nom donat modernament a les serralades adossades als Pirineus axials.
Hi ha, per tant, un Prepirineu septentrional, en bona part dins la conca de la Garona, i un Prepirineu meridional, dins la conca de l’Ebre en la més gran part La zona de fricció entre ambdues unitats tectòniques és ben desenvolupada entre el Pirineu axial central i el Prepirineu meridional zona de les Nogueres Aquest Prepirineu, el més complex, consta d’unes serres Interiors, una Depressió Mitjana i unes serres Exteriors En conjunt, els Prepirineus es distingeixen litològicament dels Pirineus axials pel predomini de les calcàries enfront dels granits i les llicorelles axials I…
San Millán de la Cogolla
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…
Sant Pere de Torres (Alàs i Cerc)
Art romànic
El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermella vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “ in locum que vocant Turres ”, pel preu d’una “vellada” òptima A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de…
Simancas
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat 9 km al SW de la capital, a la dreta del Pisuerga.
Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí definitivament…
Sant Cebrià (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’església, desapareguda, de Sant Cebrià, a partir de la documetació sembla més vinculada a la vila d’Alàs que no pas a Ges Es coneix l’existència d’aquesta església a partir de la deixa, inclosa en el testament d’Arnau Dacó, del 1075, de l’alou de Sant Cebrià amb la seva església a Santa Maria de la Seu Posteriorment, l’any 1083, el mateix Dacó donava a la canònica de la Seu l’alou de Sant Cebrià, situat prop de les esglésies de Sant Esteve d’Alàs i de Sant Romà de Banat Les primeres mencions, però, d’aquest topònim, es corresponen als anys 1047 i 1049 —on el terme de Sant Esteve d’Alàs se…
Sant Esteve d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…
Castell de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós ECSA - A Villaró Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova AVB Mapa 35-10216 Situació 31TGC793883 Història El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255 consta que…