Resultats de la cerca

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…

Gairebé tot el que se n'ha conservat correspon als regnats de Yūsuf I 1333-53 i del seu fill Muḥammad V 1353-91 El seu recinte fortificat té forma allargada i comprèn tres parts l’alcassaba militar, a la punta de ponent el palau, al centre, i la població, per a residència de cortesans, funcionaris i artesans, que ocupava la major part del costat de llevant La principal de les portes d’accés és la de la justícia, i el sector de més interès artístic correspon al palau, que és constituït per tres parts independents, cadascuna d’elles distribuïda entorn d’un pati la del…

Sembla que es trobava prop de l’actual llogaret de Los Molinos Sobrarb, al lloc dit al segle XI castrum Sancti Martini L’abat Victorià, durant la segona part del segle VI, feu d’aquest monestir un focus d’espiritualitat, i creà diversos monestirs a ambdues parts del Pirineu Les notícies d’Assan es perden al segle VII Prop d’aquest monestir fou creada al segle XI l’abadia benedictina de Sant Victorià d’Assan

Era un palau fortificat en terreny pla, d’un tipus freqüent a Mesopotàmia, i el seu recinte tenia planta de quadrilàter irregular, reforçat amb torres rodones i una de quadrada, més forta, que deixava un pati al centre Subsisteixen parts importants de l’oratori, amb el miḥrāb i arcs mixtilinis i lobulats, fragments constructius i decoratius d’alabastre, capitells més esvelts que els califals i elements de les arcades del pati que desenvolupen, amb varietat de solucions i gran riquesa ornamental, l’entrecreuament d’arcs iniciat a la mesquita de Còrdova Molts d’aquests elements es…

El límit nord seguia la riba esquerra del riu Anas Guadiana l’est anava en línia gairebé recta d' Ossigi Menjíbar a Urci golf d’Almeria, de manera que restaven, dins la Bètica, Illiberri Granada, i fora, Castulo Cazlona i Acci Guadix El límit oest era el Guadiana Fou establerta en temps d’August, l’any 27 aC, sobre la base de l’antiga província Ulterior , i es mantingué estable durant tot l’Imperi, fora d’una rectificació petita del límit est, que arribà fins prop d' Eliocroca Llorca Continuà en època visigòtica, i aleshores el seu equivalent eclesiàstic fou l’arquebisbat d' Hispalis Sevilla…

La capital és Vitòria El relleu i l’economia En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa les parts central i oriental presenten l’aspecte d’una gran superfície plana Al N, la partió d’aigües entre el vessant cantàbric i l’ibèric serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d’Aizgorri és aprofitada per a la construcció de pantans Ordunte, Urúnaga, Ullivarri Al NW, la comarca de Laudio i d’Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 m d’altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb…

La geografia física Madrid s’estén des del Sistema Central, al N, fins a la vall del Tajo, al S El sector septentrional és format pel vessant meridional de la serra de Guadarrama i part de Somosierra i Gredos, constituït per materials paleozoics granit a Gredos, pissarres a Somosierra, gneis a Guadarrama afectats posteriorment per l’orogènia alpina El piemont és format per un espès mantell d’alluvions i material detrític procedent d’aquestes serralades Puente de Piedra o de la Mina, a Bustarviejo La part central i meridional del territori és constituïda per una planúria terciària…

La geografia física Ha estat dividida tradicionalment en Ribera de l’Ebre i Montaña Pirineus, més una zona intermèdia Navarra Media Fisiogràficament és l’angle NW de la depressió de l’Ebre , de 200 a 450 m alt, formada de materials terciaris i quaternaris al llarg dels rius Ebre i els seus afluents Ega i Aragón, amb l’Arga per l’esquerra, i Alhama i Queiles per la dreta, sedimentaris, plegats i després arrasats, o bé horitzontals Hom distingeix una Ribera Riojana , a l’W, estreta i bioclimàticament matisada, i una Ribera Tudelana , al SE, a partir de la vall de l’Aragón, eixuta, càlida i…

La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…