Resultats de la cerca
Es mostren 908 resultats
les Llagunes
Poble
Poble del municipi de les Paüls (Ribagorça), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa.
La seva església depèn de la parròquia de Seniu Formava municipi al s XIX
les Borges Blanques
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…
les Cases de Pena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la vall mitjana de l’Aglí, aigua avall de l’estret de Cavanac.
Accidenten el terme el massís calcari de Pena, al sud, on hi ha, dominant el poble, l’antic castell de Pena i actual santuari marià, i la serra, igualment calcària, de Talteüll, al nord, sota la qual s’estenen una sèrie de valls dessecades que aflueixen a l’Aglí L’agricultura 464 ha cultivades, centrada en el conreu de la vinya vi dolç natural de les costes de l’Aglí i vi de qualitat superior de les Corberes del Rosselló, ha estat l’activitat econòmica que condicionà durant el s XIX un ràpid creixement de 260 h el 1836 passà a 618 h el 1891 Hi ha una societat…
les Garrigues
Comarca
Comarca de Catalunya; cap de comarca, les Borges Blanques.
La geografia És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí serra la Llena, la més alta alt del Curull, 1025 m alt, continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’…
les Illes
Església
Poble del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles
les Ares
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares situat a 1 775 m d’altitud al vessant nord-est del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs, dins el terme municipal de les Paüls (Ribagorça).
Damunt el santuari es troba el port de les Ares 1 896 m alt, per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena les Paüls amb la Baixa Ribagorça Vallabriga, les Viles de Turbó i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares , que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret
les Escaldes
Balneari
Balneari (1 390 m) del municipi d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), a l’esquerra del torrent de Coma Ermada, al vessant S del Carlit.
Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18° a 42°C Fins el 1821 —que fou construït l’actual establiment— hi hagué vestigis d’unes termes romanes Abans del tractat dels Pirineus 1659 en tenia cura el consell de Puigcerdà Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX actualment només subsisteix com a sanatori La capella, moderna, conserva un retaule gòtic Mare de Déu del Remei, 1480 del Mestre d’Olot
les Paüls
Municipi
Municipi de la Ribagorça, al qual han estat annexats (1966) els de Nerill i d’Espés; l’antic terme és a la vall alta de l’Isàvena (vall de les Paüls), fins a l’inici del congost d’Ovarra.
El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la…
les Cometes
Sector o indret
Sector dels municipis de Cervià de les Garrigues i la Pobla de Cérvoles (Garrigues).
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina