Resultats de la cerca

A l’edat mitjana constituí una petita sagrera, amb casal fortificat dependent del castell de Sallent L’església és de tradició romànica s XIII, modificada al s XVII

Situada en el camí vell de Manresa a Rajadell, té el seu origen en un mas que pertanyia originàriament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però que en la desamortització fou venut a particulars Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, qui encarregà a l’arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa , l’ampliació del mas original per convertir-lo en una residencia senyorial 1903-05 L’ampliació el cos original es complementà amb dos cossos més que configuren un conjunt en forma de U i que formen una…

Estratègicament situat al SW del terme És un gran casal amb una torre rodona de defensa adossada al seu darrere i una gran façana goticorenaixentista, amb l’escut del mas i altres elements ornamentals La seva història es remunta al segle XIII

L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del segle XII

D’estil modernista i eclèctic, és una obra de l’arquitecte Eduard Balcells i Buigas, que es construí al costat de l’antic mas entre els anys 1919 i 1920 per encàrrec del seu propietari, Joan Gorina A la façana sud-est té adjunta una capella neogòtica dedicada a sant Jordi, ara sense culte  Conegut amb el nom de castell de Rocabruna, el casal és una edificació de planta més o menys quadrada, de tres plantes i coberta a quatre vents, amb una espectacular cúpula central amb vitralls de colors La façana principal queda flanquejada per dues torres, una de les quals imita el romànic El…

Les seves etapes de reconquesta estengueren el comtat a partir del segle X vers l’Anoia i la Conca de Barberà, fins als castells de Montbui i Santa Coloma de Queralt A partir del segle XI aquesta expansió del comtat osonenc, sovint amb el nom de comtat de Manresa, continuà creixent vers la Segarra i el pla d’Urgell i arribà fins a Sidamon, a 16 km de Lleida El nucli inicial del comtat es formà sobre la base ètnica dels antics ausetans o del pagus d’Osona, centrat en l’antiga ciutat d’ Ausa o de Vic És desconeguda la primitiva organització que sembla ésser la de l’antic bisbat d’Osona,…

És un gran casal fet sota una balma o gran penyal amb finestrals i elements constructius dels segles XIII i posteriors que compta amb capella pròpia, dedicada a santa Margarida Actualment és seu de la Casa Museu Puig de la Balma, on es mostra com es vivia i es treballava als masos a la primera meitat del segle XX El museu consta de diverses sales unes mostren les dependències típiques de la casa totalment moblades —cuina, dormitori— i d’altres sales mostren una exposició de les eines i estris que s’utilitzaven a les activitats que normalment es duien a terme dins l’economia…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu…

El poble del Pont de Vilomara es formà aigua avall del pont, en un pendent esglaonat fins a tocar del riu Modernament s’ha anat estenent pel sector de la car-retera de Rocafort, on hi ha l’antiga església de Santa Magdalena, i també, amb una zona residencial, en direcció al Marquet Paradís La primera referència documental de Villa Amara és del 902 La vila rural, les seves terres i el molí depengueren sempre dels senyors de Rocafort Cal destacar l’església de Santa Magdalena del Pla —avui capella del cementiri—, construcció romànica tardana, de la qual abunden les notícies de llegats…

L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…