Resultats de la cerca
Es mostren 3263 resultats
cercle de Borgonya
Geografia històrica
Cercle format pel Franc Comtat i les províncies dels Països Baixos (Brabant, Limburg, Luxemburg, Flandes, Artois, Hainaut, Holanda, Zelanda, Namur, Anvers, Frísia, etc).
És la zona del ducat de Borgonya que després de la mort de Carles el Temerari 1477 restà sota la sobirania dels Habsburg, reconeguda per França pel tractat de Senlis 1493 El cercle adquirí entitat jurídica el 1512 a la dieta de Colònia, en què l’Imperi fou dividit en deu cercles El 1551 Carles V el cedí a la branca austríaca espanyola
Borgerhout
Ciutat
Ciutat de la província d’Anvers, a la regió del Brabant, Bèlgica.
És un suburbi industrial d’Anvers, especialitzat en la talla de diamants Té indústries diverses del paper, metallúrgica, de filatures de cotó i llana i del tabac
Bonampak
Steve Silverman (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia de l’estat de Chiapas, Mèxic, que tingué la seva millor època a la fi del segle VIII dC.
L’any 1946 hom hi descobrí unes pintures murals de tipus realista de colorit viu, interessants, a part llur valor estètic, per al coneixement de la vida del poble maia
Kortrijk
Ciutat
Ciutat flamenca, a la part de la província belga de Flandes Occidental, Bèlgica.
Situada a la vora del riu Leie Important centre tèxtil, ja era coneguda com a tal a l’edat mitjana Als ss XVII-XVIII passà, alternativament, a poder de les corones hispànica i francesa Té edificis notables la Casa de la Ciutat, el beguinatge, el beffroi , entre altres Prop de la ciutat tingué lloc, el 1302, la batalla de Kortrijk entre les forces flamenques, dirigides per Pieter van Coninc, i l’exèrcit francès, comandat per Robert d’Artois El motiu de la confrontació fou el suport donat per Felip IV de França als patricis de Flandes, hostils al comte flamenc Quin de Danipierre Com a…
Azcapotzalco
Ciutat
Ciutat del districte federal de Mèxic, actualment suburbi residencial de la capital.
Fou una de les ciutats més importants de Mèxic abans de la conquesta Habitada pels tepaneques, obtingué l’hegemonia a mitjan s XIV, regnant Tezozomoc Els seus dominis s’estenien pels territoris de les ciutats veïnes de Texcoco i Colhuacán El 1427 fou vençuda per les forces unides de Texcoco, Tlacopán i Tenochtitlán
les Ardenes
Regió
Regió natural que s’estén sobre la part oriental de Bèlgica, el nord de Luxemburg i el departament francès d’Ardenes.
El conjunt és format per un massís paleozoic completament arrasat per l’erosió i constituït sobretot per esquists, gresos i filites quarsoses Són molt característiques les plataformes d’erosió, restes del peneplà antic La descomposició dels esquists ha produït un sòl argilós, impermeable, que forma zones entollades, amb briòfits i la consegüent acumulació de torba, que fou utilitzada durant molt de temps com a material de combustió Les Hautes Fagnes i la plataforma del Baraque Michel són les més grans d’aquestes àrees pantanoses Els més coneguts d’Europa, ocupen extenses àrees amb abundants…
Anvers
Divisió administrativa
Província de Bèlgica, a la regió de Flandes.
La capital és Anvers
Guanajuato
Divisió administrativa
Estat al centre de Mèxic fronterer amb San Luis Potosí al N, amb Michoacán al S, amb Jalisco a l’W i amb Querétaro a l’E.
La capital és Guanajuato 48 981 h 1980 Forma part de la regió de Mesa d’Anàhuac Al N, muntanyós, els cims superen els 2 000 m Hi domina la ramaderia bestiar boví i porcí Al S hi ha la regió d’El Bajío, més plana i més propícia a l’ocupació humana i a l’agricultura El desenvolupament agrícola i industrial de la regió ha estat afavorit pels pantans de Tepuxtepec i de Solís El clima és sec al nord i temperat humit a la plana Les mines d’argent i d’or, importants en altres èpoques, són ara gairebé esgotades Indústries alimentària, tèxtil i del calçat Refineria de petroli a la ciutat de Salamanca
Guadalajara
Ciutat
Capital de l’estat de Jalisco, Mèxic.
És situada al centre-oest del país, a la vall d’Atemajac, a una altitud de 1 589 m Constitueix el nus comercial de les tres principals regions econòmiques del país la depressió de Chapala, gran productora de cereals la Sierra Madre Occidental, important pels jaciments miners i la costa del Pacífic Entre el 1910 119 468 h i el 1940 experimentà un creixement del 0,2% anual, entre aquest darrer any i el 1950 376 016 h augmentà més del 65%, i en els deu anys següents cresqué el 9,5% anual 734 346 h 1960 Nascuda com un nucli colonial que ara constitueix el centre de la ciutat, modernament s’ha…
Limburg
Geografia històrica
Regió històrica la part occidental de la qual correspon a la província homònima del NE de Bèlgica, i la part oriental, a la província també homònima del S dels Països Baixos.
Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina