Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Shīrāz
Ciutat
Capital de l’ostān de Fārs, Iran.
Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes Centre comercial dels productes de la regió Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil cotó, química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent Nucli central de l’imperi persa s VII, la seva situació motivà ocupacions successives mongola s XIII i timúrida final del s XIV Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh 1744 Com a lloc de naixement de Sa'adī…
Fārs
Divisió administrativa
Ostān de l’Iran.
La capital és Shīrāz Anomenat també Farsistan, constituí l’antiga Persis , nucli central de l’imperi Persa
Behistun
hapal (CC BY-ND 2.0)
Cinglera
Jaciment arqueològic
Cingle d’Iran, prop del poblet del mateix nom, a la serralada del Zagros, al costat del qual passava la ruta d’Ecbàtana a Babilònia.
Darios I, rei de Pèrsia, hi féu gravar, l’any 516 aC, unes inscripcions commemoratives cuneïformes en tres llengües diferents babilònica, persa antiga i elamita Descobertes el 1835, foren la base per a desxifrar l’escriptura cuneïforme, tasca realitzada sobretot, per Henry Rawlinson
Ecbàtana
Ciutat antiga
Antiga ciutat (actual Hamadān) de l’Iran.
El seu nom persa era Hamgmarana “ciutat de les assemblees” A l’època meda fou capital de l’Imperi, i a l’aquemènida, capital d’estiu Les conquestes de què fou objecte el 331 aC Alexandre el Gran la saquejà el 313 aC la prengué Seleuc n'arruïnaren un gran nombre dels antics monuments Des de la conquesta àrab 664, la seva importància declinà
Mèdia
Geografia històrica
Antiga i vasta regió de la Pèrsia nordoccidental que confinava amb Mesopotàmia, Armènia, la mar Càspia, el desert de Pèrsia i la Susània.
Hom suposa que, a partir del s IX aC, fou seu de les tribus iràniques del medes Passà a ésser possessió persa 550 aC, i fou dividida en dues províncies una de meridional, la Gran Mèdia, i una altra de septentrional, amb el Zagros, l’Assíria i l’Armènia oriental A partir de l’adveniment dels sassànides 226 dC, aquestes dues províncies foren reunificades i seguiren el destí de Pèrsia
Petra
CC0
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Denominació grega de l’antiga capital dels nabateus, al S de l’actual territori de Jordània, 26 km al NW de Ma’an, prop de la mar Morta.
Hom hi ha trobat restes paleolítiques i neolítiques destrals de tipus acheulià Habitada successivament pels hurrites i pels edomites, alguna vegada la Bíblia la confon amb Bosrà Després de l’època persa, fou desplaçada més cap a la vall Capital ~312 aC-106 dC dels nabateus, fou centre de les rutes de caravanes que unien l’Aràbia i Ēlat amb Palestina, Fenícia i Síria i atenyé el cim del seu poder sota Aretes III ~87-62 aC, que derrotà Antíoc XII a Qana 85 aC i Alexandre Janneu a Adid ~80 aC, s’apoderà de Damasc i de la Celesíria i estengué el seu reialme des del N del Ḥiǧāz fins al S de Síria…
Azerbaidjan
Regió
País de l’Àsia occidental que s’estén des dels contraforts meridionals del Gran Caucas fins al Kurdistan i el riu Qezel Owzan; limita a l’W amb Armènia, Turquia i l’Iraq, i a l’E amb la mar Càspia.
La geografia És format per dues regions la septentrional comprèn en gran part els contraforts del Caucas i l’ampla conca d’inundació dels rius Kura i Araxes la meridional és un altiplà rocós, vorell oriental del massís d’Armènia, constituït per materials volcànics dels quals són testimoni nombrosos cons Sabalān 4821 m, Haram-Dāgh 3690 m En aquesta regió es troba la depressió tancada del llac salat Urmia o Rezā'īyeh Els rius del país pertanyen a dues conques, la de l’Araxes i la del Qezel Owzan El clima és, en general, continental, modificat per l’altitud La població, formada per turcs àzeris…
Susa
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Iran, situada a la riba del Kārūn, uns 325 km a l’E d’Eşfähān.
Correspon a l’actual Sus La prehistòria hi és representada per la cultura Susa I , relacionada amb la d’Al-'Ubaid 4300-3500 aC, de la qual ha estat trobada una ceràmica d’una gran qualitat, pintada, i per una fase de transició que correspon al període d’Uruk 3500-3100 aC La fase Susa II , ja protohistòrica, és relacionada amb el període de Jamdat Nasr 3100-2700 aC A partir de l’època històrica s’inicia el període elamita, durant el qual Susa fou la capital de l’Elam En poder, primer, de la dinastia autòctona d’Awan ~2400-2230 aC, estigué sotmesa després, com la resta del país, al regne d’…
Ṭaq-i Bustān
Jaciment arqueològic
Denominació moderna neopersa (‘cova del jardí’) d’una antiga localitat persa, prop de Kirmānšāh, en la qual, en època sassànida, hi havia un palau reial, un parc amb animals i uns treballs importants de canalització.
Se n'han conservat dues sales excavades a la roca, amb baixos relleus s II-VII que representen escenes de caça i de cort També hi ha inscripcions en pahlavi
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…