Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Hollywood

Hollywood
(CC0)
Barri
Cinematografia
Barri de la ciutat de Los Angeles (Califòrnia) i centre de la indústria cinematogràfica nord-americana.
Municipi independent el 1903, es fusionà amb la ciutat de Los Angeles el 1910 Des del 1907 i arran de la “guerra de les patents” desencadenada per Edison, un seguit d’industrials independents —entre els quals el capdavanter de la indústria cinematogràfica nord-americana Adolph Zukor,— s’hi establiren El primer estudi és del 1911, però no fou fins el 1923 que les productores més importants s’hi installaren Després d’un període d’esplendor, a mitjan anys cinquanta entrà en crisi amb la difusió de la televisió, amb la qual hagué de competir Els anys vuitanta i noranta rebé un impuls…
Columbus
Ciutat
Capital de l’estat d’Ohio, als EUA, situada a la confluència dels rius Scioto i Olentangy.
Situada al centre de l’estat, del qual és la segona ciutat en nombre d’habitants, després de Cleveland Des del començament del s XX l’augment demogràfic ha estat molt important els darrers anys l’augment s’ha fet a l’àrea metropolitana en detriment del centre El centre administratiu és a la vora esquerra del riu La proximitat de la conca minera apalatxiana carbó, ferro i gas natural n'afavorí la industrialització siderúrgia, construccions mecàniques, i ceràmica és el centre de l’American Ceramics Society Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Capital University, fundada el…
Independence Mine

Barracons a Independece Mine, Alaska
© Corel / Fototeca.cat
Mina de l’estat d’Alaska (EUA).
Des de mitjan anys setanta del segle XX és un parc històric per a ensenyar com es vivia en els assentaments miners d’or d’Alaska Incialment Independece Mine era formada per dues mines The Alaska Free Gold Martin Mine, a Skyscraper Mountain, i Independence Mine, a Granite Mountain El 1938 totes dues foren comprades per l’Alaska-Pacific Consolidated Mining Company APC, que convertí Independece Mine en el major productor del districte miner de Willow Creek El 1941 arribà al seu màxim productiu 34416 unces d’or i 204 miners ocupats, amb una dotzena de quilòmetres de túnels perforats…
Pittsburgh
Ciutat
Ciutat a l’estat de Pennsilvània, EUA.
Situada a l’W de l’estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l’Ohio i constitueixen l’anomenat Golden Triangle , nucli de la ciutat i centre de negocis La ciutat s’estén per les valls cap a l’altiplà, on han crescut els barris residencials És el principal centre de la indústria siderúrgica dels EUA i del món, seu de la United States Steel Corporation La indústria s’estén per les valls dels rius, que tenen important tràfic fluvial carbó, ferro, acer, petroli, etc inclou, a més, construcció elèctrica, alimentària i un actiu sector de l’alumini Important nus de…
Baltimore
Ciutat
Ciutat dels EUA, a l’estat de Maryland, a la badia de Chesapeake (l’aglomeració 2.382.172 h).
És un important nucli industrial indústria siderúrgica, alimentària, química i tèxtil, refineries de petroli, construcció naval i aeronàutica i un centre comercial Posseeix un dels ports més importants dels EUA, exportador principalment de cereals, cotó, tabac, carbó i derivats del petroli, i té aeroport És un centre de comunicacions ferroviàries, per carretera, marítimes i aèries Centre d’ensenyament superior, té nou universitats i colleges , entre els quals destaca la Johns Hopkins University, fundada l’any 1876 Malgrat que el primer establiment tingué lloc a mitjan segle XVII…
Detroit
Vista del Renaissance center de la ciutat de Detroit, estat de Michigan, als Estats Units d’Amèrica
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de l’estat de Michigan, EUA, vora el riu Detroit, que comunica els llacs Erie i Saint Clair.
Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Detroit Mercy, fundada el 1877 per la Companyia de Jesús, i Wayne State University, fundada el 1933 Fundada l’any 1701 pel francès Antoine de la Mothe Cadillac amb el nom de Fort Pontchartrain du Detroit, fou conquerida pels anglesos el 1760 i incorporada als EUA l’any 1796 Entre l’oest en desenvolupament i l’est industrialitzat, cresqué com un centre comercial afavorit per l’obertura dels canals Erie i Sant Llorenç així, passà de 21000 h el 1850 a més de 280000 el 1900 En 1837-47 fou la capital de l’estat de Michigan Els…
Oregon
Vista de la cascada Wahkeena, al riu Colúmbia, a l’estat d’Oregon
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA, a la regió del Pacífic.
Limita amb els estats de Washington al N, Idaho a l’E, Nevada i Califòrnia al S i el Pacífic a l’W La capital és Salem 136924 h 2000 Prop de la costa s’alça la serralada Costanera, separada de la serralada de les Cascades per la depressió de Portland i Albany Més a l’E s’obre l’ampla vall del riu Willamette, molt poblada El sector oriental de l’estat és un altiplà semiàrid, amb conques closes i massissos muntanyosos Strawberry, Steens Hi ha explotació forestal racionalitzada de boscs d’avet Douglas, amb exportació de la fusta a tot el país i fabricació de pasta de paper La vall de Willamette…
Chicago

La Buckingham Fountain (Chicago)
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Illinois, als EUA, situada a l’extrem meridional del llac Michigan, vora la desembocadura dels rius Chicago i Calumet.
L’aglomeració s’estén parallela a la costa del llac, formant un arc de 45 km des d’Evanston fins a l’estat d’Indiana Gary Després de Nova York i Los Angeles és la ciutat més populosa dels EUA i ha experimentat un increment extraordinari en successives onades d’immigració des del 1850 La crisi econòmica dels anys setanta frenà l’expansió, i la ciutat entrà en un relatiu estancament El creixement urbà s’ha dut a terme per l’annexió dels centres veïns Niles, Maine, Norwood, Sitckney, Calumet, etc El pla urbà és típicament ortogonal, amb llargs carrers en angle recte travessats per amples…
Estats Units d’Amèrica

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, limitat a l’E amb l’Atlàntic, al S amb Mèxic, a l’W amb el Pacífic i al N amb el Canadà. També en forma part l’estat d’Alaska i les illes Hawaii, i sota la seva administració l’estat lliure associat de Puerto Rico, el sector W de les illes Verges, Guam, Midway, part de Samoa, les Marianes septentrionals, i els estats federats de Micronèsia, Belau i Marshall; la capital és Washington.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Whitney, la muntanya més alta dels Estats Units d’Amèrica fora d’Alaska amb una altitud de 4421 metres Pictoscribe - Cyber Distancing Awhile CC BY-NC-ND 20 El relleu dels EUA es caracteritza per la immensitat de les unitats fisiogràfiques fonamentals i per llur simplicitat a l’est, un antic massís peneplanat, Apalatxes a l’oest, la gran carena terciària de les muntanyes Rocalloses i al centre, les Grans Planes Aquestes unitats se subdivideixen en altres, morfològiques i estructurals, alhora molt extenses i acusadament uniformes L’est dels…