Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Oahu
Illa
Illa de les Hawaii, la tercera en extensió i la primera en població.
Hi ha la capital de tot l’arxipèlag, Honolulu, i la base naval de Pearl Harbor
Andreafsky River

Vista de l'Andreafsky River (Alaska) a l'hivern
Riu
Curs fluvial de l’estat d’Alaska (EUA), afluent del riu Yukon.
Té una longitud d’uns 190 km, i tot el curs discorre dins de la zona protegida del delta del Yukon
Colúmbia
Districte federal dels EUA, entre els estats de Maryland i Virgínia, a la vora esquerra del riu Potomac.
Forma aproximadament un rectangle orientat de nord-oest a sud-est, el límit sud-occidental del qual és constituït pel riu Potomac Tot el territori és ocupat per Washington, la capital federal És administrat directament pel Congrés des del 1878
Quivira
Geografia històrica
Ciutat fabulosa que les llegendes situaven cap a l’actual ciutat de Kansas, als EUA.
Álvar Núñez Cabeza de Vaca en donà les primeres notícies cap al 1536 i Marcos de Niza la descriví el 1539 Francisco Vázquez Coronado la buscà el 1541, però només trobà un poblet miserable amb aquest nom Hi hagué altres expedicions que buscaren Quivira, i al s XVII el mite existia encara, tot i que ja era en decadència
Los Alamos
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nou Mèxic, als EUA.
L’emplaçament, situat en un desert, fou escollit per installar-hi 1943 un laboratori per a projectar la primera bomba de fissió nuclear o atòmica, en l’anomenat Projecte Manhattan Posterioment hi fou projectada la primera bomba de fusió termonuclear bomba H o d’hidrogen, assajada el 1952 Amb el temps, l’inicial allotjament del personal del laboratori donà lloc a una ciutat El 1962 les installacions foren parcialment privatitzades Ha esdevingut un centre d’investigacions nuclears per a tot tipus d’aplicacions
Mississipi
Riu
Gran riu de l’Amèrica del Nord que recull i emmena cap al golf de Mèxic les aigües de les grans planures dels EUA, les quals travessa de N a S.
Neix en unes zones de llacs morènics a Minnesota, a l’Elk Creek, a 512 m d’altitud té una conca vessant de 3218000 km 2 i una llargària mesurada des del naixement del Missouri —el seu afluent més llarg— de 6800 km, la qual cosa el fa el riu més llarg del món El seu cabal, de més de 18000 m 3 /s al seu delta, és el més poderós de l’Amèrica del Nord Amb tot, aquest cabal representa només 5,6 l/s/km 2 , alimentació migrada que deu essencialment als afluents de ponent En tot el recorregut és un riu de plana, amb un pendent molt escàs —47 mm per km al delta— això fa que…
Dakota
Geografia històrica
Antic territori dels EUA l’explotació i la colonització inicials del qual foren fetes pels francesos durant la primera meitat del s XVIII (Pierre Gaultier de Varennes, senyor de Vérendrye, 1738-43).
L’any 1763 fou incorporat als dominis de la monarquia hispànica com a part integrant de la Louisiana malgrat tot, fins els últims vint anys del s XVIII no s’hi produí un moviment continuat de penetració Poc temps més tard tornà a la sobirania francesa, i l’any 1803 l’adquirí la Unió, en un moment de creixement demogràfic tan elevat que donà lloc a la fragmentació política entre el 1858 i el 1868 es constituïren els estats de Minnesota, Wyoming, Montana i Dakota, el darrer dels quals dividit 1861 en Dakota del Nord i Dakota del Sud, dos estats federals ingressats a la Unió el 1889
Houston
Ciutat
Ciutat de l’estat de Texas, EUA.
És situada a uns 80 km de la mar, a la plana costanera del golf de Mèxic, al NW de la badia de Galveston, amb la qual es comunica per un canal És la ciutat més important de l’estat pel que fa a població, indústria i comerç, el centre cotoner principal de tot el país i un dels més importants de la indústria química El seu desenvolupament començà amb l’explotació del petroli del golf de Mèxic, que es comercialitzava a través de Houston Té port, hi ha també indústries siderúrgiques, alimentàries, tèxtils i del paper Disposa d’una estació de seguiment de satèllits de la NASA Centre d…
els Grans Llacs
Llac
Conca lacustre situada entre el Canadà i els EUA, distribuïda entre cinc grans llacs: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario.
Excepte el Michigan, que pertany exclusivament als EUA, els altres quatre tenen la línia divisòria fronterera aproximadament per la meitat Llur origen, quaternari, és degut a les morenes frontals, que restaren formant una barrera Són situats a diferents nivells, i es comuniquen entre ells per mitjà de ràpids i de cascades que han estat modificats per l’home, que hi ha construït rescloses i canals i els ha convertits en una important via de navegació comercial Entre els llacs d’Erie i Ontario hi ha les famoses cascades del Niàgara Els llacs es comuniquen amb l’Atlàntic pel riu Sant Llorenç Els…
Ohio
Riu
Riu dels EUA, l’afluent més important del Mississipí per l’esquerra (1 550 km de longitud i 520 000 km2 de conca).
Format a Pittsburgh per la confluència de l’Allegheny i del Monongahela, corre en direcció W-SW i assenyala el límit entre els estats d’Ohio, Indiana i Illinois, al N, Virgínia a l’W i Kentucky al S La seva conca recull una gran part de les aigües que s’escolen a l’W de l’altiplà apalatxià A la primavera el cabal mitjà a la desembocadura, superior al del Mississipí, és de 8 500 m 3 /s Una adequada xarxa de canals facilita la navegació en tot el trajecte, la qual cosa el converteix en una via de comunicació magnífica entre les àrees carboníferes del curs superior i els centres…