Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sant Llorenç de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
En un document de l’any 1076 de la venda d’una terra situada al terme de Sant Just de Cerc, “in loco prenatato Torelli” , s’esmenta com a límit meridional la terra de Sancti Leurentii Desconeixem si aquesta menció corresponia o no a una capella, o a un oratori, ja que aquesta és l’única menció que es coneix sobre aquesta advocació en aquestes contrades del pla d’Urgellet
Sant Martí d’Alàs (Alàs i Cerc)
Art romànic
En el testament de Ramon, de l’any 1053, consta, a més d’un llegat a Sant Esteve d’Alàs, la deixa d’un quintal de vi per a l’església de Sant Martí d’Alàs L’any 1075, en la venda d’una vinya situada al terme de Sant Esteve d’Alàs, figura com a límit una vinya de Sant Martí Malauradament, i a partir d’aquestes dues notícies, tan sols es pot establir que aquesta església era situada al terme d’Alàs, però sense que se’n pugui especificar l’indret
Sant Lleïr de Vilva (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment que es troba del lloc de Vilva data de l’any 982, que el riu de Vilva apareix com a límit, per ponent, d’un alou situat a la vila d’Alàs L’any 1022 hi ha documentada la venda feta al bisbe Ermengol d’un alou situat al terme de Sant Esteve d’Alàs, en la vila de Vilva, en els seus termes, amb l’església de “Sancti Lirici que ibidem est’ Els límits d’aquest alou eren la vila d’Alàs, el Montcalb, la serra de Sant Just de Cerc i el riu Segre alou que, en el seu testament de 1033, deixà a l’església de Sant Miquel, que ell havia manat construir En la publicació sacramental del…
Sant Cebrià (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’església, desapareguda, de Sant Cebrià, a partir de la documetació sembla més vinculada a la vila d’Alàs que no pas a Ges Es coneix l’existència d’aquesta església a partir de la deixa, inclosa en el testament d’Arnau Dacó, del 1075, de l’alou de Sant Cebrià amb la seva església a Santa Maria de la Seu Posteriorment, l’any 1083, el mateix Dacó donava a la canònica de la Seu l’alou de Sant Cebrià, situat prop de les esglésies de Sant Esteve d’Alàs i de Sant Romà de Banat Les primeres mencions, però, d’aquest topònim, es corresponen als anys 1047 i 1049 —on el terme de Sant Esteve d’Alàs se…
Sant Esteve de Lletó (Alàs i Cerc)
Art romànic
Aquesta capella és situada en l’actual despoblat de Lletó Data de l’any 867 una de les primeres mencions documentals del lloc, quan Nonbolenda i Matrona vengueren als esposos Malangec i Jacinta una peça de terra in villa Letone De fet, però, tot i l’antiguitat constatada en el poblament, no és fins al segle XI que certs instruments palesen l’existència del temple de Sant Esteve Un d’ells, datat el 1044, notifica la venda que Seniofred i Guinedelda feren d’una mansió situada al terme de Sancti Stefani in villa Leton per sis argenços a Gicita i Ermengarda, els quals, el 1055, els veiem actuant…
Sant Vicenç d’Artedó o Ortedó (Alàs i Cerc)
Art romànic
El primer esment de la vila d’Artedó data de l’any 902, en la venda d’una terra Altres notícies relatives al lloc o terme d’Artedó són dels anys 929, que foren comprades unes terres situades al terme per part d’Ermemir, vescomte de l’any 982, en què es documenta la serra d’Artedó, com a límit, a migdia, de la vila d’Alàs o dels anys 1039, 1055, 1070 o 1087 El lloc era domini de la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell En el llibre de la dècima del 1391, inclosos al deganat d’Urgellet, estan relacionats el capellà d’Artedó i el seu rector Bernat Roger, beneficiat de Sant…
la Ràpita
Castell
Antic castell i terme del S del delta de l’Ebre, al fons del port dels Alfacs, a l’indret de l’actual població de Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Fortalesa d’origen islàmic, Ramon Berenguer III la concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès en la projectada campanya contra Tortosa del 1097 alou de la Ràpita del Cascall a la conquesta definitiva del territori, Ramon Berenguer IV exceptuà aquest terme de la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta 1149 i els benedictins hi establiren el monestir de la Ràpita a redós de la mateixa fortalesa, des del qual iniciaren el repoblament i la colonització del sector al llarg del s XIII la Punta de Benifallim o Benifallim i el mateix nucli pròxim a la fortalesa obtingueren carta de…
Santa Coloma de la Bastida d’Hortons (Alàs i Cerc)
Art romànic
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941, com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu de cent sous l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les susdites propietats llindava amb “ Sancta Columba cuius baselika fundata est in villare Ortones” A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al…
Sant Miquel del mas de Sant Miquel (Alàs i Cerc)
Art romànic
Situació Perspectiva de la façana de ponent de l’església, adossada al seu mas homònim ECSA - M Anglada La capella de Sant Miquel està annexionada a una gran casa homònima, a prop del torrent de Calabret, en el vessant esquerre del Segre i a 930 m d’altitud, que queda a sobre del poble d’Alàs Mapa 35-10216 Situació 31TCG776892 S’hi arriba per una pista forestal d’1,3 km de recorregut, que s’inicia en el trencall de la carretera de Cerc a Ortedó, que es troba on comença un fort revolt abans d’arribar a Ortedó a 9 km de la Seu d’Urgell, o sigui a 5 km de Cerc El trencall queda al costat de…
Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià, a la dreta de l’Ebre.
Situació i presentació El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km 2 , es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats…