Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Blekinge
Divisió administrativa
Län
de Suècia, vora el Hanöbukten, a la mar Bàltica.
La capital és Karlskrona El territori fou cedit per Suècia a Dinamarca al s XI i l’any 1658, per la pau de Roskilde, retornà a Suècia A causa de la seva antiga pertinença i de la seva proximitat a Dinamarca, s’hi parla un dialecte més proper al danès que no pas al suec
Kalmar
Ciutat
Capital del län de Kalmar, Suècia, davant l’illa d’Ölan, a la mar Bàltica.
Fundada al s XI, conserva un castell del s XII la catedral és del XVII El 1397 s’hi reuní l’anomenada dieta de Kalmar , assemblea de delegats de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, per redactar l’estatut d’unió d’aquests tres regnes sota el ceptre d’Enric VII de Dinamarca, respectant les institucions tradicionals de cada regne
ducat de Bremen
Geografia històrica
Territori del Sacre Imperi, al cercle de la Baixa Saxònia, creat en ésser secularitzat el principat episcopal de Bremen a la pau de Westfàlia (1648) i adjudicat a Suècia.
El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover
mar Bàltica
Mar
Mar interior de l’Europa del nord, que s’estén des de Dinamarca i Suècia, a l’oest, fins a Finlàndia, Rússia, Estònia, Letònia, Lituània i l’enclavament rus de Kaliningrad, a l’est; és limitada al sud per Polònia i Alemanya, i al nord, per Finlàndia i Suècia.
La geografia Comunica amb la mar del Nord pels estrets de Kattegat i Skagerrak i el canal de Kiel 422000 km 2 de superfície, 1700 km de llargària màxima i 700 km d’amplària màxima La llargària de la seva costa és estimada en 9200 km La profunditat màxima, que es troba al sud d’Estocolm, en una petita depressió a l’est de l’illa de Gotland, és de 515 m, i la profunditat mitjana, de 60 m El contingut salí és molt baix oscilla entre el 2 i el 15%, per tal com és en una àrea de pluviositat elevada i hi desemboquen rius importants, com el Neva, el Narva, el Dvina Occidental i el Nemunas, que…
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
Kristianstad
Ciutat
Ciutat del län d’Escània, Suècia.
Port al riu Helgeå, és un important nus de comunicacions i té indústries alimentària i del vestit La ciutat fou fundada el 1614 per ordre de Cristià IV de Dinamarca Hi destaca l’església de la Trinitat s XVII, d’estil renaixentista Fins el 1997 fou la capital del län de Kristianstad
Pomerània
Castell de l’orde teutònic, fortalesa més gran d'Europa i que és declarada patrimoni de la humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Geografia històrica
Regió del litoral bàltic de límits fluctuants en el curs del temps, entre Prússia, a l’E, i Mecklemburg, a l’W.
Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…
Gdańsk
Drassanes de Gdansk
© Brosen
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia, a la Bàltica, a la desembocadura del Vístula.
La part antiga de la ciutat s’estén en ple delta del Vístula, al peu d’una elevació morènica La ciutat moderna és travessada pels rius Motlawa i Radunia, afluents del Martwa Vístula, branca del Vístula Gdańsk és ciutat portuària, la principal de Polònia, amb les dàrsenes installades a les illes a les ribes del delta Actualment és un port de cabotatge, dedicat al tràfic de càrrega mixta És també nucli industrial, amb drassanes i indústria metallúrgica, química, alimentària i de la fusta Forma una veritable conurbació amb els propers nuclis de Sopot estació balneària i Gdynia Fundada cap al 980…
Suècia
Estat
Estat del N d’Europa, que correspon al sector oriental de la península d’Escandinàvia; limita a l’W i al NW amb Noruega, al NE amb Finlàndia, a l’E amb el golf de Bòtnia i la mar Bàltica i al SW amb l’estret de Kattegat; la capital és Estocolm.
La geografia física El relleu i la geologia Morfològicament forma part de l’anomenat escut fennoscandi, constituït per materials arcaics, principalment gneis i granits, els quals formen el seu sòcol En el relleu es poden distingir diverses regions el NW, la zona més muntanyosa, que forma part de les muntanyes escandinaves i ofereix un relleu de plataformes les fjällen tallades per valls paralleles i modelades per les glaceres, on abunden els llacs d’origen glacial Torneträsk, Lulevatten, Storuman, etc i on es troben també les màximes altituds del país, amb els cims de Sarektjåkkå 2090 m i…
Estocolm
La ciutat d’Estocolm, capital de Suècia
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de l’estat de Suècia i del län homònim.
Situada a l’estret que separa el llac Mälar del Saltsjön, braç de la Bàltica, la ciutat s’estén sobre un grup de 15 illes i tres àrees continentals El nucli primitiu és el Staden Mellan Broarna ‘ciutat entre ponts’, format per les illes de Stadsholmen, Riddarholmen, Helgeandsholmen i Strömborg, on es concentren els organismes del govern i que conserva en part la planta medieval El pont de Norrbro l’enllaça amb el sector de Norrmalm, reurbanitzat com a modern centre comercial i de negocis Entre els parcs de Gustav Adolfs Torg i Kungsträdgarden hi ha el centre de les finances L’expansió urbana…