Resultats de la cerca

De bon principi treballà amb Pietro da Cortona, CRainaldi i LBernini Les seves obres Santa Maria dei Miracoli, Santa Maria di Montesanto, façana de San Marcello del Corso, Palazzo Odescalchi, santuari de Loiola mostren la seva preferència per les cúpules i les rotondes i un tractament arquitectònic academicista dins el seu barroquisme Com a teòric publicà un estudi sobre el Vaticà Templum Vaticanum i uns altres d’urbanisme i d’acústica

En l’aspecte teològic limita la jurisdicció papal i la sotmet al concili conciliarisme i als costums de les esglésies locals En l’aspecte polític defensa la dependència de l’església local a l’autoritat civil, sobretot reial Hom en troba els primers precedents en les lluites entre Felip el Bell de França i Bonifaci VIII, que portaren a la consolidació del poder secular enfront del pontifici El desgavell ocasionat pel Cisma d’Occident i la recerca d’una solució, al marge de l’eclesiologia primacial, atorgà força a l’església nacional i al rei Així s’arribà a la Pragmàtica de Bourges 1438,…

Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877

Estudià teologia a Atenes, Zuric i Basilea, i filosofia a Lovaina Fou observador del Consell Ecumènic de les Esglésies al concili II del Vaticà 1963-64 Director adjunt 1958-66 i director 1966-74 de l’Institut Ecumènic de Bossey, fou professor a la facultat de teologia d’Atenes i moderador de la comissió “Fe i Constitució” del Consell Ecumènic Escriví nombroses obres sobre filosofia, filosofia de la religió i teologia ortodoxa

Professor a Lovaina 1956, com a especialista del concili II del Vaticà i des de la seva posterior activitat sotssecretari de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, fou un dels principals portaveus de l’aspiració a anivellar la teologia catòlica i el catolicisme amb la concepció contemporània del món És autor de Littérature du XX e siècle et christianisme 1953-60 i L’homme moderne devant le salut 1965

Estudià matemàtiques i teologia a Alemanya L’any 1972 fou ordenat de sacerdot dins la Companyia de Jesús Ha treballat en l’àmbit de la comunicació, a la revista dels jesuïtes “La Civiltà Cattolica” i a Ràdio Vaticana i al Centre Televisiu Vaticà, que actualment dirigeix Des de l’any 2006 també dirigeix l’Oficina de Premsa de la Santa Seu i des del 2008 és assistent general de la Companyia de Jesús

Creat per Juli II 1506, les darreres reglamentacions de Pius X 1914, Joan XXIII 1959 i Pau VI 1965 n'especifiquen les finalitats custòdia personal del papa, vigilància dels ingressos a l’estat del Vaticà, servei a la capella pontifícia i custòdia del conclave durant la seva celebració És integrada, a més d’un capità, per tres oficials, vint sotsoficials i cinquanta alabarders Guàrdia de gala, l’uniforme és atribuït a Miquel Àngel

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante  'havent-hi seu vacant'