Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Violant d’Aragó
Història
Dèspoina d’Epir, comtessa de Luna.
Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…
Bernat Guillem d’Entença
Història
Senyor de la baronia d’Alcolea, fill de Bernat Guillem de Montpeller.
Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’Entença, fou…
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i…
regne d’Armènia
Història
Estat cristià format a partir del segle XI a la costa sud-est de l’Àsia Menor, a l’antiga Cilícia, per emigració dels armenis de les valls altes de l’Eufrates.
Enemic de Bizanci, els seus interessos l’acostaren als estats llatins de Grècia fundats pels croats el 1198, el príncep bagràtida Lleó II obtingué de l’emperador romanogermànic Enric VI el títol de rei introduí les institucions feudals Assises d’Antioquia i uní l’església nacional a la Seu romana, de la qual es declarà vassall Final de la ruta comercial que des de l’Índia arribava fins a la Mediterrània a través de Pèrsia i Armènia, durant el segle XII aconseguí una gran prosperitat econòmica La pressió islàmica sobre el veí principat d’Antioquia feu que el rei d’Armènia Haitó I cerqués…
Adonis
Mitologia
Divinitat mitològica.
Per als pobles mediterranis, Adonis significà la personificació de la mort i la resurrecció periòdica de la natura i l’encarnació de la primavera Originat a Síria i a Fenícia i conegut a Mesopotàmia, el culte d’Adonis fou practicat d’antuvi sota el nom de Tammūz, associat a Ištar o Astarte fins que, al s VII aC, fou adoptat pels grecs, després d’haver estat modificat diversament a Egipte i a Xipre La mitologia grega prengué com a nom propi l’apellatiu semític adon ‘senyor’ i el presentà com un personatge de gran bellesa, fill de Cinires, rei de Creta, i de Mirra, que fou transformada en arbre…
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Salamina
Ciutat
Antiga ciutat de Xipre, fundada pels grecs a la costa oriental de l’illa.
Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins
Prades

Armes dels Prades
Família sorgida dels comtes de Prades i formada per l’infant Pere, fill del rei Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols.
Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el…
Cacaolat

El cardedeuenc Joan Viader i Roger, fill del fundador de Letona, creà el Cacaolat
© Cacaolat
Economia
Marca registrada d’un batut de cacau fabricat per l’empresa Letona, i posteriorment constituïda com a societat anònima del sector lacti.
Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest segregà Cacaolat com a societat anònima L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets del Vallès i Utebo Saragossa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina