Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
l’Espinac
Caseria
Caseria del municipi del Bruc (Anoia), al sector nord-oest del terme.
brucataire
Persona que arrenca i prepara soques de bruc per fer-ne pipes.
serra del Corredor

Serra del Corredor des de Dosrius, al Maresme
© Fototeca.cat
Serra
Sector de la Serralada Litoral Catalana que limita el Maresme amb el Vallès Oriental, entre el coll de can Bordoi (310 m alt.), al sud, i el coll Sacreu (350 m alt.), al nord, per on enllaça amb el Montnegre.
Parallel a aquesta serra, més prop de la costa, es dreça el Montalt 595 m alt entre ambdues serres, que formen l’anomenat massís del Corredor , de constitució granítica, i que s’uneixen pel coll del Bruc i la creu de Rupit, s’encaixa la riera de Canyamars, tributària de la riera d’Argentona Prop del cim culminant 657 m alt, punt on es parteixen els vessants litorals rieres d’Argentona i d’Arenys, de la Tordera rieres de Vallgorguina i de Trentapasses i de la riera de Mogent, hi ha el santuari del Corredor A ponent, aturonada a 435 m alt, hi ha l’església parroquial del Far entre el Corredor i…
Josep Palet i Riba
Història
Guerriller republicà conegut com a Palet de Rubí.
Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en…
Alfons Roure i Brugulat

Alfons Roure i Brugulat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Autor dramàtic i periodista; fill de Conrad Roure.
Collaborà a Fatty 1919, setmanari infantil, i fou director del popular setmanari esportiu i humorístic Xut 1922, on signà amb el pseudònim de Duvinyals , que emprà també en alguna comèdia de tema futbolístic Com a autor teatral s’inicià amb peces de caire patriòtic com El timbaler del Bruc 1921 i Corpus 1925, però aviat derivà cap a dos gèneres de consum, el vodevil i el melodrama, i fou un assidu subministrador de peces per al repertori de Josep Santpere La florista de la Rambla 1928, La lleona 1929, La pubilla de l’hostal 1929, La reina ha relliscat 1932, i més tard El dret a la vida 1950,…
,
General Ginestà i Punset
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Escriptor, periodista i impressor.
A principis del segle XX s'establí a Mayarí, Cuba, on fou un actiu promotor cultural i edità les publicacions El Eco de Mayarí i Emancipación A partir del 1915 s'installà a Santiago de Cuba on publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” i collaborà a la revista Correu de Catalunya 1914-15 El 1927 fou nomenat director de la Biblioteca Elvira Cape, de Santiago de Cuba És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1896, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres…
vegueria de Vilafranca del Penedès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (23 970 h [1718]), dita també vegueria del Penedès, creada al començament del s. XIII.
El veguer de Vilafranca tenia jurisdicció sobre la sotsvegueria d'Igualada , fins que aquesta passà a dependre el 1381 del veguer de Barcelona Inicialment comprengué tot el Penedès i el sector del Camp de Tarragona a l’esquerra del Gaià a la dreta d’aquest riu, comprenia també el Pont d’Armentera i Salmella, i al N, al límit amb la sotsvegueria d’Igualada, dins Anoia, incloïa la vall de la Llacuna, Cabrera d’Anoia, Vallbona d’Anoia, Piera, Pierola, Masquefa i el Bruc, i, al Baix Llobregat, Collbató, Esparreguera i Abrera Poc abans de la Nova Planta, la zona costanera entre el…
celtisme
Lingüística i sociolingüística
Mot o gir propis de les llengües cèltiques passat a d’altres llengües veïnes o en contacte.
Els celtismes antics que es poden detectar en les llengües posteriors corresponen al fenomen lingüístic del substrat i solen donar-se, és clar, en les llengües que històricament han tingut llur territori ocupat més probablement per pobles celtes Alguns celtismes lèxics es troben ja en el mateix llatí carrus ‘carro de quatre rodes’, bracae ‘bragues’, betulla ‘bedoll’, camisia ‘camisa’, cervesia ‘cervesa’, saga ‘saia’ En el francès i l’occità se sol considerar un resultat fonètic d’influx cèltic el canvi u > ü en altres llengües romàniques, l evolució del grup ct > it lacte > llet,…
Pequín
Barri
Antic barri de barraques de Barcelona, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs.
L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’…
vescomtat previ
Història
Títol de vescomte que, per disposicions del 1631 i el 1664, fou establert a la monarquia hispànica que es lliurés prèviament a la concessió d’un comtat o d’un marquesat i que quan aquesta es portés a terme fos cancel·lat.
Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en crear comtats o…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina