Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Vicenç Mut i Armengol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dret
Història
Cristianisme
Astronomia
Historiador, jurisconsult, enginyer, astrònom i escriptor.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1626, però l’abandonà aviat per estudiar dret a l’Estudi General Lullià Doctor en dret, sergent major de la ciutat de Mallorca, i comptador Fou jurat per l’estament dels ciutadans militars del Regne de Mallorca 1646, 1650 i síndic del municipi prop del rei sobre la immunitat eclesiàstica 1651 Durant quaranta-set anys, desenvolupà el càrrec d’enginyer de fortificacions del regne de Mallorca El 1662 projectà l’ampliació del castell de Sant Carles de Palma i el 1670 feu construir una obra exterior que reforçà l’entrada en el fossat del torrent de…
, ,
Editorial Cort
Literatura catalana
Editorial
Empresa editorial fundada a Palma l’any 1965 per Miquel Ferrer Sureda, fill del mestre, pedagog, folklorista, escriptor i promotor cultural Andreu Ferrer i Ginard, fundador, l’any 1947, de la revista Cort i de la Impremta Politècnica.
Entre el 1965 i el 1979, l’editorial publicà llibres de temàtica general i també l’esmentada revista, a més de gestionar-ne la impremta El 1979 Andreu Ferrer, fill de Miquel i net d’Andreu, n’esdevingué l’editor Des d’aleshores impulsà una nova orientació editorial, i es dedicà en exclusiva als llibres de text D’ençà del 1985 també és propietari de la Impremta Politècnica A partir del 1999 obrí una nova línia editorial la collecció “Els Ullals”, d’assaig i historiografia A partir del 2001 inaugurà la collecció de narrativa, d’àmbit de tots els territoris de parla catalana, “L’ull…
pseudònim
Literatura
Nom fals emprat per un autor en lloc del seu.
L’ús del pseudònim, als Països Catalans, cristallitzà sobretot al s XVII amb el Rector de Vallfogona Vicenç Garcia i els imitadors el Rector de Bellesguard J B Gualbes, el Rector dels Banys Joaquim Vives, el Rector de Pitalluga Manuel Vega, i altres També fou propi d’alguns erudits illustrats emprar diversos pseudònims Gregori Maians, per exemple, n'emprà almenys set i Antoni de Capmany cinc Alguns pseudònims arribaren a ocultar el nom real, com Alí Bei Domènec Badia Al s XIX proliferaren els de ressonàncies medievals o trobadoresques per influència del Romanticisme l’iniciador fou el poeta…
Foix

Armes dels Foix
Llinatge feudal sortit de les dues primeres dinasties de la casa comtal de Foix, l’estirp del qual és el primer comte de Foix, Roger I.
De la línia primogènita, comtal, sorgiren diferents línies secundàries La línia dels comtes de Rabat fou originada per Llop de Foix mort després del 1259, segurament senyor de Saverdun, fill illegítim del comte Ramon Roger I Els seus descendents foren també marquesos de Foix, i s’extingiren el 1698 La línia dels vescomtes d’Ossau fou fundada per Garcia de Foix o de Bearn mort el 1399, primer vescomte de la vall d’Ossau, fill illegítim del comte Gastó III Els seus descendents es cognomenaren d’Ossau El vescomtat d’Ossau fou confiscat el 1463 al seu net Corberan d’Ossau mort el 1463 i fou…
Tomàs Aguiló i Forteza
Literatura catalana
Periodisme
Poeta, novel·lista i periodista.
Vida i obra Fill de Tomàs Aguiló i Cortès De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850, però després s’installà definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar Adoptà des del començament posicions ideològiques conservadores inspirades per Chateaubriand, Manzoni i Balmes Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde Mantingué relacions amb intellectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i,…
,
Santa Magdalena de Veda
Església
Antiga església romànica, molt malmesa, del municipi de Sureda (Rosselló), al S del terme, a l’esquerra de la riera de la Font de l’Orri (l’antiga aigua de Vesa), a l’aiguabarreig amb la riera de les Moixoses.
És esmentada ja el 1143
platja de Fenals

Platja de Fenals, a Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Platja
Platja de la Costa Brava, al terme de Lloret de Mar (Selva), a l’W de la vila, entre la punta de Fenals
(on s’alça el castell de Fenals
, o castell de Sant Joan) i la punta d’en Sureda.
Hi desemboca la riera de Passapere, que davalla de Sant Pere del Bosc Al seu voltant hom ha construït importants hotels i urbanitzacions turístiques 305 h 1981
Llevant
Publicacions periòdiques
Publicació catòlica, en català, que aparegué —amb el lema Per Déu i per Mallorca— a Artà (Mallorca) del 1917 al 1931, fundada per Andreu Ferrer i Ginard, que la dirigí fins el 1929; fou substituït per Josep Sureda i Blanes.
De periodicitat diversa sortí, successivament, com a quinzenal, setmanari, diari i desenal, defensà un ideari regionalista i conservador i dedicà un interès especial a les qüestions de folklore mallorquí Redactat en la seva major part per Andreu Ferrer, que hi usà diferents pseudònims, hi collaboraren també Fèlix Escalas, Antoni MAlcover i d’altres
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
torre de la Maçana
Història
Torre de defensa emprada també com a torre de senyals, situada al sector marítim de l’Albera, a 812 m alt, al límit dels termes d’Argelers i de Sureda (Rosselló), a la divisòria d’aigües de la riera de la Maçana i de la de Vallbona.
Fou bastida pels reis de Mallorca al s XIV, i és documentada amb el nom de torre de Perabona Passà a ésser propietat de l’hospital de Sant Joan de Perpinyà A la fi del s XVII tenia encara una guarnició de 23 homes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina