Resultats de la cerca

La totalitat del terme és conreada el regadiu ocupa 64 ha dedicades a hortalisses, però la base econòmica és el secà, de forta productivitat, en el qual destaca la vinya 1 000 ha, especialment per a raïm de taula altres conreus són els cereals, arbres fruiters, oliveres, ametllers Hom prepara i comercialitza el raïm, en gran part per a l’exportació La vila 2 601 h agl 2006, poblatans 243 m alt és a la plana L’església parroquial Santa Maria fou bastida a la fi del s XVIII El 1603 hom fundà un convent de mínims, als afores de la població, que perdurà fins a l’exclaustració es conserva l’…

El caràcter pla del terme i l’aigua derivada del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna d’Oliva i la dels pous permeten el regadiu de tot el territori, gairebé tot dedicat al taronger Hi ha una petita activitat metallúrgica La població, que tingué un fort creixement als s XVIII i XIX com tota la comarca, s’ha estabilitzat al s XX a causa de la saturació de l’activitat agrícola és tradicional l’emigració a França El poble 2 132 h 2006, pilers 8 m alt és a uns 2 km de la costa L’església parroquial de Santa Bàrbara, erigida el 1535 amb els annexos de Palmera i Rafelsinén, data de la fi del s…

És travessat pel barranc d’Atzeneta , però l’aigua per al regatge procedeix del riu d’Albaida per mitjà d’un canal regulat per una junta de regants L’àrea regada ocupa 58 ha dedicades a hortalisses, llegums i arbres fruiters La major part de les terres conreades són de secà oliveres, garrofers i ametllers La propietat és molt repartida, i el 93% de la terra és conreada directament pels propietaris Indústries tèxtils i de fusta Sofrí un fort augment de població al llarg del s XVIII, continuat fins el 1860, que aconseguí el màxim amb 1 562 h a la segona meitat del segle sofrí una forta…

Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en crear comtats o…

Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…

Presenta un relleu molt abrupte, que arriba a 1 210 m d’altitud a l’alt de la Barcella i a 1 119 a la penya de la Blasca, i que baixa ràpidament devers el curs del Vinalopó, el qual travessa el terme d’est a oest Entre d’altres cursos d’aigua, desguassen al Vinalopó la Marjal, per la dreta, i el barranc de Pinarets, per l’esquerra L’àrea no conreada ocupa 2 900 ha el 58% del terme, i es troba sobretot a la serra de Mariola és ocupada per pins, pollancres i carrasques, i també per pastures permanents unes 1 500 ha Les terres conreades passen de les 2 000 ha el 41 % el regadiu en comprèn 358, i…

El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana continuació de la serra Grossa, coberts de pins i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig el conreu principal és el de tarongers 250 ha, seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals Al secà hom conrea oliveres 300 ha, garrofers 150 ha, vinya 70 ha i ametllers Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura hi és tradicional la fabricació d’espardenyes Hom hi explota pedreres de guix El poble 2 580 h 2006, genovesins 142 m alt és al pla l’església…

Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els…