Resultats de la cerca

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

Cursà estudis de dret i es llicencià el 1931 L’any següent començà a treballar com a redactor polític, a La Publicidad i fou collaborador constant de diverses revistes setmanals, entre elles Mirador i El Be Negre El 1933 fou nomenat president fundador de la secció de reporters de l’Associació de Periodistes de Barcelona i també fou designat Oficial Primer Lletrat de la Generalitat Arran de la guerra civil, el 1939, després de passar per França i els Estats Units, s’exilià a Santiago de Xile, on arribà amb el seu germà Miquel Hi reprengué la seva activitat com a periodista…

Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II

Consta de més de deu mil versos Concebut inicialment com un cant d’homenatge a Xile, en publicà una mostra a Barcelona el 1938 N’acabà la redacció definitiva en 1948-49 El poema narra el passat —cosmogonia, civilitzacions primitives, conquesta, alliberament, colonialisme, etc— i el present d’Amèrica —lluita, treball, dictadura, heroisme, etc— fins a desembocar en un darrer capítol autobiogràfic Al costat de cants de gran intensitat lírica, la realitat apareix sempre subratllada per una imatgeria precisa i clara Compost bàsicament de vers lliure, fa ús també de formes mètriques…

Deixeble de Sorolla a València, estudià, també, a Madrid i a París, on fou influït per Hermen Anglada i Camarasa, i on s’establí el 1926 Assolí una fama notable a França féu una important exposició individual a París el 1927 i participà en l’Exposició d’Art Espanyol de Bordeus del 1928 Exposà, individualment, a Madrid 1933 i a València i participà en altres exposicions Influït per l’impressionisme, interpretà el folklore valencià i conreà també el paisatge, el retrat i àmplies composicions decoratives Tingué obra a l’antic Musée du Luxembourg de París i al museu de Santiago de Xile…

Estudià filosofia i lletres A Madrid, collaborà a ABC , Blanco y Negro i els setmanaris falangistes Fe i Arriba Exiliat a Xile 1937, hi fundà el periòdic Voz de España , en defensa de la contrarevolució espanyola Dirigí 1938-41 la revista Vértice i obtingué 1944 el premi Nacional de literatura Com a narrador passà d’uns intents avantguardistes — El ventrílocuo y la muda 1930 i Los medios abrazos 1933— a tendències més tradicionals — Los vivos y los muertos 1941 i Con el alma aparte 1945— Per al teatre escriví En Europa sobra un hombre, La felicidad empieza mañana i altres obres

Romangué a Nova Espanya durant el virregnat del seu pare, Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón mort l’any 1564, i ocupà després aquest càrrec 1590-95 Estimulà la indústria tèxtil i la colonització de l’altiplà Virrei del Perú 1596-1604, combaté la pirateria i els araucans de Xile També maldà per aplicar les lleis del 1601, que prohibien l’explotació de jornalers indis no lliures en l’agricultura, però hi fracassà Un altre cop virrei de Nova Espanya 1607-11, es mostrà novament com un bon administrador El 1611 fou nomenat president del Consell d’Índies

Estudià lleis a la Universitat Federal de Pernambuco Es destacà en el treball d’alfabetització al Brasil, on dirigí les campanyes d’alfabetització al nord del país 1961-64 Hagué d’exiliar-se a Xile arran del cop d’estat del 1964 El 1968 fou nomenat consultor de la UNESCO i el 1970, consultor del Consell Mundial de les Esglésies, al sector d’educació La seva pedagogia cercà la culturització de les classes populars i la seva conscienciació De la seva producció cal esmentar Educação como prática da Liberdade 1967, Pedagogy of the Opressed 1969, Conscienciación 1974 i Educación y…

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…

Doctorat el 1929, fou professor a la Universidad Católica de Santiago de Xile i guanyà la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostella 1936 Exiliat el 1939 a Mèxic, hi fou professor a l’Instituto Politécnico fins el 1945, que es traslladà als EUA, on s’installà definitivament Donà cursos de medicina a diverses universitats llatinoamericanes És autor, entre altres obres, d’ Antoni Gimbernat 1936, Las bases fisiológicas de la alimentación 1940 i El pensamiento vivo de Claudio Bernard 1945 El 1954 publicà, juntament amb Morris Fishbein, unes normes de literatura mèdica És fill d…