Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Jordi
Estàtua eqüestre de sant Jordi, dibuix d’Andreu Aleu i Teixidor
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià oriental, martiritzat probablement a Lydda (actualment Lod, Israel), l’antiga Diòspolis dels grecoromans.
La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia per això fou anomenat Jordi…
la Menadella
Masia
Masia del municipi de Forcall (Ports), situada al vessant meridional de la serra de la Menadella (1 129 m alt.), que separa els Ports d’Aragó, entre les conques del Bergantes i el Guadalop.
Prop seu hi ha l’ermita de Sant Joaquim de la Menadella
Altamira
Grup de cases del terme municipal d’Ademús (Racó), a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a l’extrem septentrional del terme, prop de la rambla de Riodeva, límit amb Aragó.
marquesat de la Casta
Història
Títol senyorial concedit a Aragó, el 1627, en ésser suprimit el comtat valencià d’Alaquàs, a Lluís Pardo de la Casta i Vilanova, primer comte d’Alaquàs i senyor del castell de la Casta.
El títol passà dels Pardo de la Casta als Lanti Della Rovere, als Manfredi i als Sanxis
catòlic | catòlica
Història
Títol concedit el 19 de desembre de 1496 pel papa Alexandre VI a Ferran II de Catalunya-Aragó i a la seva muller Isabel I de Castella (que foren, per això, anomenats Reis Catòlics).
Lliga Santa
Història
Aliança signada per l’octubre del 1511 per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Juli II, la república de Venècia, l’emperador Maximilià i Enric VIII d’Anglaterra, contra Lluís XII de França.
El papa investí el monarca català amb els regnes de Nàpols i Sicília, que restaven, així, perpètuament units a la corona catalanoaragonesa Els exèrcits de la Lliga Santa, comandats per Ramon de Cardona-Anglesola i de Requesens, foren derrotats a Ravenna 1512, fet que decidí Venècia a separar-se'n L’any següent, però, la Lliga vencé els francesos a Novara i ocupà Milà, on restablí en el tron Maximilià Sforza Lluís XII intentà de combatre el papa convocant un concili cismàtic a Pisa En ésser restaurats els Mèdici a Florència, s’uniren també a la Lliga, especialment en succeir un Mèdici —Lleó X…
desafiament de Bordeus
Història
Desafiament que havia de tenir lloc a Bordeus l’1 de juny de 1283 entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d’Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres
.
Acusat d’haver atacat a traïció, el rei Pere desafià Carles a batre's en duel El combat s’havia de celebrar en lloc neutral, Bordeus, domini del rei d’Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de Bordeus al rei de França, fet que n'impossibilità la realització Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d’ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d’Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
tractat de Viterbo
Història
Acord signat a Viterbo entre el papa Lleó X, Ferran II de Catalunya-Aragó i els suïssos, d’una banda, i Francesc I de França de l’altra, el 13 d’octubre de 1515.
França obtingué la retirada dels suïssos, l’ocupació del Milanesat i la promesa d’ajut papal contra Nàpols després de la mort de Ferran II
marquesat de Villamizar
Història
Títol concedit el 1599 a Juan de Sandoval y de Borja, net del jesuïta Francesc de Borja i d’Aragó, comanador de Morol i Carrión a l’orde de Calatrava i lloctinent de València.
Passà als Portugal, als Colón, als Nieto i als Rocamora