Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Bòsnia i Hercegovina

Estat
Estat europeu situat als Balcans, format per les regions històriques de Bòsnia i Hercegovina.
La geografia Limita al N, a l’W i al SW amb Croàcia, a l’E amb Sèrbia i al SE amb Montenegro La capital és Sarajevo És un país molt muntanyós, amb dos vessants el mediterrani, amb el riu Neretva, i el danubià, representat pel riu Sava i pels seus afluents, que drenen la meitat septentrional de la República El clima és mediterrani al sud Hercegovina, mentre que Bòsnia, al nord, té un clima fred i plujós La meitat de l’àrea dedicada a l’agricultura blat, blat de moro, bleda-rave, tabac, arbres fruiters, desenvolupada sobretot a la vall del Sava, és ocupada per pastures la ramaderia ovina,…
Astúries

Província
Regió septentrional de la península Ibèrica, constituïda pel vessant marítim de l’extrem occidental de la serralada Cantàbrica, entre Galícia, a l’oest, i La Montaña, a l’est, i que constitueix una comunitat autònoma uniprovincial de l’Estat espanyol; la capital és Oviedo.
La geografia física El relleu i la geologia Astúries és estructurada en dues serralades paralleles orientades d’est a oest, l’una litoral i l’altra interior, que emmarquen una depressió prelitoral Aquest relleu té com a origen tectònic el reaixecament d’una antiga serralada herciniana, que donà lloc a dos horste que emmarquen una fossa tectònica Les serralades paralleles a la mar s’ajunten en un colze brusc cap a l’oest en topar amb el bloc rígid del massís gallec Aquest colze, format per esquists i quarsites paleozoiques, és d’estructura massissa i d’altituds modestes 1000-1500 m cap a l’est…
Alacant
Vista general d'Alacant des del castell de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alacantí en una de les planes litorals adossades a les últimes serres bètiques valencianes.
La geografia física El terme és constituït per materials tous del secundari i terciari, recoberts en bona part per materials del pliocè o quaternari Dels plans lleugerament ondulats emergeixen, com baldes aïllades, diverses serretes calcàries gairebé paralleles i de direcció bètica SW-NE Oscillen entre els 200 i els 500 m d’altitud, i la més allunyada del litoral, la de les Àguiles, és miocènica Cretàcia, la serra Mitjana o d’Alcoraia, i juràssic, l’anticlinal fallat de la serra de Fontcalent 426 m La serra Grossa és un abrupte anticlinal miocènic cisallat, vora la ciutat Aquestes alineacions…
Escòcia

Sector de la costa d’Escòcia
© Vicenç Barbero
País
País del Regne Unit que comprèn la part septentrional de l’illa de la Gran Bretanya i les illes Hèbrides, Òrcades i Shetland; la capital és Edimburg.
La geografia física El límit amb Anglaterra és constituït per una línia que va des del firth Solway, a l’oest, fins a la vall del Tweed, a l’est, per la carena de les Cheviot Hills El país és format per una sèrie de blocs parallels allargats de SW a NE, separats per depressions, i que de nord a sud són els Highlands o altes terres del nord, el tall del Glen More, els Grampians, l’ampla depressió dels Lowlands i els Uplands, al sud Extern a aquests blocs es troba el que forma les illes Hèbrides, separades dels Highlands pel canal de Minch Els Highlands gairebé ocupen la meitat d’Escòcia i es…
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
petroli

Esquema d’un jaciment típic de petroli i del procediment d’extracció per aire a pressió
© Fototeca.cat
Química
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d’origen.
Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
Costa d’Ivori

Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…