Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
Central Treaty Organization
Nom donat el 1959 a l’organització defensiva multilateral que tenia l’antecedent en el Pacte de Bagdad
, conclòs el 1955 a Bagdad entre Turquia i l’Iraq, i al qual s’adheriren poc temps després la Gran Bretanya, el Pakistan i l’Iran.
El 1959, l’Iraq deixà l’organització Hom traslladà la seu a Ankara, i passà a anomenar-se Central Treaty Organization L’objecte del tractat era la defensa i seguretat mútues i el desenvolupament pacífic de la regió, i obeïa a la necessitat d’enllaçar els dos contraforts contra la Unió Soviètica que representaven l’OTAN a la qual pertany també Turquia i la SEATO a la qual pertanyia també el Pakistan El CENTO no posseïa forces militars pròpies Els EUA, que havien signat acords bilaterals de cooperació militar i econòmica amb l’Iran, el Pakistan i Turquia, fornien els portaavions de…
persa
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup irànic, amb nombrosos dialectes, parlada a l’antiga Pèrsia, a l’Iran i a gran part de l’Afganistan.
Hom hi distingeix tres fases històriques L' antic , juntament amb l’avèstic, representa la fase antiga de l’irànic i està documentat per les inscripcions cuneïformes dels aquemènides aquemènida dels segles VII-IV aC La més important és la de Darios a Behistun Reflecteix la llengua materna dels aquemènides, que era l’arameu El mitjà , evolució de l’antic, fou la llengua principal literària, religiosa i oficial dels sassànides sassànida del 226 al 651 dC Hom en conserva nombrosos manuscrits mazdeus i maniqueus Rival del part, hom troba inscripcions en ambdues llengües i encara en grec L’…
Kurdistan
Regió
Regió del SW d’Àsia, de límits no gaire clars, dividida entre Turquia (l’antiga Cilícia), part d’Armènia i l’Azerbaidjan, nord de l’Iraq, el NW de l’Iran i una petita part de Síria.
Habitada majoritàriament pels kurds kurd, és una regió muntanyosa amb altituds superiors als 3 500 m, molt seccionada per gorges abruptes i d’accés difícil, la qual cosa afavoreix el manteniment de la comunitat kurda i les seves tradicions Defensors de la independència nacional, els kurds han rebutjat sovint el poder dels governs que els han dominat i han donat lloc a freqüents rebellions locals Després de la desfeta turca a la Primera Guerra Mundial, els kurds, encoratjats per la declaració Wilson 1918, que preveia l’autonomia de les nacionalitats no turques de l’imperi Otomà, aspiraven a la…
Hassan Rouhani

Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…
Shirin Ebadi

Shirin Ebadi
Política
Advocada i política iraniana.
Llicenciada en dret per la Universitat de Teheran 1969, el 1971 obtingué el doctorat Una de les primeres jutgesses de l’Iran, en 1975-79 presidí el Tribunal de Teheran, però hagué de renunciar el càrrec arran del triomf de la revolució islàmica Fins el 1992 no aconseguí el permís per a exercir la carrera judicial en un despatx privat Compromesa amb la defensa dels principis democràtics i dels drets de la població infantil i femenina a l’Iran, fundà l’Associació de Suport als Drets dels Infants 1994 i el Centre per a la Defensa dels Drets Humans 2001 El 1997 donà…
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
Turkmenistan

Estat
Estat del SW de l’Àsia Central, que limita al N amb l’Uzbekistan, al NW amb el Kazakhstan, a l’W amb la mar Càspia, al S amb l’Iran i al SE amb l’Afganistan; la capital és Aşgabat.
La geografia física Els deserts ocupen el 90% del territori El desert de Karakumy, un dels més grans del món, s’eleva entre els 100 i 200 m per damunt del nivell de la mar i ocupa tota la part central de la república Quatre cinquenes parts del territori són planes a l’extrem W, la riba de la mar Càspia forma una depressió d’uns 80 m per sota del nivell de la mar Al SW i a l’extrem E el terreny és accidentat hom hi troba, respectivament, les serralades del Koppeh Dāg i del Kugitangtau, contraforts dels sistemes del Pamir i l’Altai, zones geològicament molt joves i sotmeses a una important…
Khorāsān
Història
Antiga regió del NE de Pèrsia.
Conquerida pels àrabs el 646, conservà, però, una independència relativa dinasties saffàrida i samànida de Bagdad, fins que formà part dels regnes gaznèvida 994, seljúcida 1037 i dels xas de Coràsmia Sofrí les devastacions de Genguis Kan 1200 i de Tamerlà 1383 A la mort de Nādir Shāh fou envaïda per Aḥmad Shāh Durrānī 1747 i annexada a l’Afganistan, fins el 1893 Actualment és repartida entre l’Iran, el Turkmenistan i l’Afganistan La part de l’Iran constitueix un ostān homònim
Ali Khamenei
Política
Islamisme
Aiatol·là i polític iranià.
Estudià teologia a Qom Seguidor de Ruḥollāh Khomeynî , de qui fou un dels més propers collaboradors, estigué empresonat del 1964 al 1978, any que s’exilià Instaurada la República Islàmica, fou secretari general del Partit Republicà Islàmic 1980-87 i president de l’Iran 1981-89 El 1989 succeí Khomeynî com a cap religiós suprem de l’Iran Des d’aquest càrrec encapçala el sector polític iranià més hostil a les reformes El 1980 fou objecte d’un atemptat frustrat Morí l’any 2026 durant un atac aeri conjunt dels Estats Units d’Amèrica i Israel
art islàmic
art islàmic La gran mesquita de Còrdova (ss VIII-X)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al món islàmic.
El factor bàsic que dóna coherència a aquest art és el religiós i, per extensió, el polític i l’intellectual El manteniment d’unes necessitats religioses fixes provocà la consegüent permanència d’uns esquemes artístics que, bé que poden canviar estilísticament, adopten unes solucions bàsiques que mai no són modificades substancialment Així, en arquitectura, hom troba la mesquita, la madrassa, el palau que, com a conseqüència d’una conformació social jeràrquica, és alhora castell fortificat i villa de luxe, on les diferents dependències són disposades al voltant de patis oberts i els edificis…