Resultats de la cerca

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…

Hom sap que, a l’època de la segona guerra púnica, entre la Mauritània i els dominis cartaginesos, s’organitzaren i es constituïren dos regnes númides presidits per Sífax, aliat dels cartaginesos, i per Masinissa, home fidel a Roma Vers el 201 aC, Masinissa aconseguí el domini de tots dos regnes, lluità contra els cartaginesos i provocà la tercera guerra púnica A la seva mort 148 aC, llegà el regne als seus tres fills, però només governà Micipsa, l’únic que sobrevisqué Aquest, al seu torn, el passà als seus fills Adèrbal i Hièmpsal i al seu nebot Jugurta perquè el governessin…

Estudià ciències a Dakar i es diplomà en economia a Grenoble Des del 1968 treballà en plans de desenvolupament del govern del seu país Entre el 1971 i el 1978 fou diverses vegades ministre d’economia, planificació i mines en governs sota la presidència de Moktar Ould Daddah Després de la caiguda d’aquest fou empresonat 1978-79 Del 1982 al 1985 visqué a Kuwait, on fou assessor del Fons Kuwaitià El 1986 tornà a Mauritània i fou ministre de pesca en el govern del president Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya, però el 1987 dimití el càrrec En 1989-2003 treballà novament per al Fons Kuwaitià…

La capital és Rosso 75617 2013

Dividida en 5 khoums

És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…

El 1961, any de la independència de Mauritània, s’allistà a l’exèrcit i en 1974-79 completà a França la seva formació En proclamar el Front Polisario la independència del Sàhara Occidental 1976, el fracàs en l’intent d’annexar el terç sud de l’excolònia espanyola conduí a l’enderrocament del president Daddah per una junta militar, que establí un règim del qual Taya esdevingué primer ministre el 1981 El 1984 protagonitzà un cop d’estat contra el president Mohamed Ould Haidalla que aquest any l’havia destituït Convertit en home fort del règim, intentà refer les relacions amb el…

Atesa la voluntat del Marroc i, fins el 1979, també de Mauritània d'annexar-se el territori després de la descolonització espanyola, cerca ésser reconeguda com a estat per la comunitat internacional El 1984 l'Organització per a la Unitat Africana actualment Unitat Africana l'acceptà com a membre de ple dret, i el 2016 era o havia estat reconeguda per 84 estats, molts dels quals, però, havien revocat, suspès o "congelat" el reconeixement Des dels inicis en fou president el secretari general d'aquesta organització Muḥammad Abd al-Azīz, i a partir de la seva mort 2016 ocupa el…

Comprenia la costa mediterrània de la península Ibèrica des de Sagunt, al nord on limitava amb la Tarraconense, fins al golf d’Almeria, al sud on limitava amb la Bètica, i incloïa, a l’interior, l’antic territori dels oretans fins al límit amb Lusitània, el dels carpetans fins al límit amb Gallècia i part del dels celtibers compartit amb la Tarraconense, a més fins el 385 de les Balears Fou establerta en temps de Dioclecià, el 297 o el 305 dC, damunt el convent jurídic de Cartago Nova, creat per August el 27 aC, amb l’addició de València, Sagunt, Sogorb i altres poblacions de l’antic convent…