Resultats de la cerca

La guerra s’inicià al País Valencià, on el moviment unionista era més radicalitzat Des del juny del 1347 ambdues parts reunien tropes el governador rebia reforços de Terol i del rei i els unionistes demanaven ajut a l’infant Ferran Però el conflicte no s’inicià obertament fins després del sagnant avalot de València del novembre del 1347, provocat per la notícia de la mort de Jaume d’Urgell Quan les tropes unionistes es dirigien a auxiliar Cocentaina, assetjada pel seu senyor, el reialista Alfons Roger de Lloria, foren interceptades per les d’aquest i per les de Xàtiva a la Pobla Llarga, on…

Situat prop de la carretera de Barcelona a Lleida, al coll de la Panadella , a la serralada que separa les conques del Llobregat i del Segre, al peu de la carretera, al costat de l’Hostal Vell, ha sorgit un petit nucli d’hotels de carretera

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

Filla primogènita i successora d’Alfons VI de Castella i de Constança de Borgonya Es casà ~1090/91 amb Ramon de Borgonya , el qual rebé d’Alfons VI el govern del territori de Galícia amb el títol de comte, i poc després també el govern de Zamora A la mort del seu marit 1107, Urraca i el seu fill Alfons reberen la investidura de la tinença o govern de Galícia, amb la condició que si la infanta es casava de nou, la senyoria restaria reservada a Alfons únicament El desastre d’Uclés 30 de maig de 1108, en què morí Sanç, germà d’Urraca i hereu de la corona castellanolleonesa, encetà una crisi…

S'intitulava de Sant Vicent Ferrer i de Sant Ramon de Penyafort El 1758 fou traslladat a l’antic convent de les Repenedides, del carrer de Sant Pau, on subsistí fins el 1835 S'hi ensenyava filosofia i teologia i s’hi donaven set cursos La meitat dels seus alumnes procedia del convent de Santa Caterina de Barcelona, i l’altra meitat de la resta de convents de la província d’Aragó cada convent tenia un nombre fixat d’estudiants El seu cos docent i de servei era, el 1830, de 15 membres

Els  Reis , expulsats els musulmans de la península Ibèrica amb la conquesta del regne de Granada, s’havien erigit en promotors d’una croada general contra els musulmans al nord d’Àfrica Fou transmès a llurs successors, els quals a partir d’aleshores reben el tractament habitual de  majestat catòlica Carles V rebé el de  cesària i catòlica majestat si bé el casament dels dos reis representà la unitat dinàstica entre Castella i Catalunya-Aragó, cada corona o regne mantingué la seva sobirania  

El cedí al seu fill l’infant Joan després rei Joan II de Navarra i de Catalunya-Aragó —motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel —, a qui fou confiscat 1429 pel rei Joan II de Castella, que l’incorporà a la corona

La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…

Morí sense fills, i feu hereva Antònia de Bellvís Passà als Azlor d’Aragó, ducs de Vilafermosa, i als Melgar

Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb