Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Terol
Vista de Terol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Aragó, capital de la província homònima.
És situada a l’altiplà de Terol, sobre una terrassa rocallosa d’uns 60 m d’altitud, a la riba del Túria, prop de la confluència amb l’Alfambra Centre administratiu i comercial, que s’ha desenvolupat gràcies a la funció de capital provincial i s’ha beneficiat de la installació d’un polígon industrial, té indústries farineres, de la fusta i de materials de construcció També hi ha fabricació de terrissa És seu episcopal Vista de la plaça del Torico de Terol © CIC-Moià Corresponent a l’antiga Turba , rival de Sagunt, i destruïda pels romans, fou reconstruïda pels àrabs Conquerida per Alfons I de…
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…
la Pobla de Sant Miquel
la Pobla de Sant Miquel
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sector oriental de la comarca, al límit amb Aragó.
El terreny és molt accidentat pels contraforts de la serra de Javalambre, les serres de La Matanza puig de Calderon, 1 839 m alt, al límit amb Aragó, el punt més alt del País Valencià i de Tortajada El 85% del terme no és conreat, amb predomini de l’àrea forestal 3 600 ha i gran extensió de matollar 1 800 ha Els conreus es limiten a un centenar d’ha dedicades sobretot a cereals blat i ordi i vinya La ramaderia ovina uns 2 000 caps aprofita els pasturatges locals A partir del 1950 s’ha accentuat la minva de la població ja iniciada al s XIX, fins a perdre una tercera part dels…
Boïl

Armes dels Boïl
Militar
Família de l’estament militar originària d’Aragó, establerta al segle XIII a València, l’estirp de la qual fou Garcia Asnares de Boïl, senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl a Aragó (Sobrarb).
Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren…
comtat de Malta i Gozzo
Història
Títol jurisdiccional concedit per Frederic II de Sicília al seu fill Guillem, duc d’Atenes, que el cedí, el 1330, al seu germà il·legítim Alfons Frederic d’Aragó i als seus descendents.
El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta
tractat de Corbeil
Història
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representants de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de relatiu al…
Binèfar
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província d’Osca, a la zona actualment aragonesa de la plana de la Llitera, entre Tamarit de Llitera i Montsó.
El terme, pla en la seva major part, és regat pel canal d’Aragó i Catalunya, que permet el conreu de 1 850 ha de regadiu cereals, farratge, arbres fruiters, hortalisses, bleda-rave sucrera, cotó, lli el secà 180 ha produeix cereals i vinya i olivera associades Hi ha ramaderia bovina, porcina i ovina La industrialització, especialment la derivada de l’agricultura, ha ajudat al desenvolupament de la vila, que rebé durant els anys setanta un fort corrent immigratori, que comprenia població catalana procedent de l’alta Llitera i de Ribagorça Aquest desenvolupament féu que el seu…
Mariano de Cabrerizo y Bascuas
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Historiografia
Llibreter, editor, impressor, escriptor i polític.
Vida i obra Fill d’una família de llauradors, des de ben jove treballà d’aprenent en una llibreria de Saragossa on establí contacte amb el comerç de llibres Establert des de jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica Hi obrí una llibreria el 1809, on acollí el primer gabinet de lectura per subscripció i una tertúlia d’escriptors El 1816 es feu edito editor –el primer títol que publicà fou Itinerario descriptivo de las provincias de España y de sus islas y posesiones en el Mediterráneo , del francès Alexandre Laborde, i en la seva “Colección de…
, ,
junta
Història
Al regne d’Aragó, des del segle XII, associació de caràcter transitori i voluntari de diverses poblacions o municipis per a la defensa mútua, regida per un sobrejunter, que des del segle XIII esdevingué un funcionari reial.
Ferran II de Catalunya-Aragó decretà que fossin organitzades en tot el regne, obligatòriament, per al manteniment de la pau pública, fet que dóna lloc a unes noves demarcacions que comprenien els termes municipals de les poblacions que integraven la junta, la qual esdevingué, així, un òrgan de l’administració reial
regne de Menorca
Història
Denominaciódonada a l’illa de Menorca en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1229, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa, el 1287, i posteriorment en la dels d’Espanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina