Resultats de la cerca
Es mostren 627 resultats
màquina
Tecnologia
Conjunt més o menys complex de peces sòlides (eixos, rodes, barres, etc) que serveix per a transformar un tipus d’energia en treball o en un altre tipus d’energia, o bé per a aprofitar l’acció d’una força per tal de produir certs efectes.
Una primera classificació permet d’agrupar-les en dues categories les màquines motrius , que transformen en energia mecànica l’energia tèrmica, elèctrica, mecànica, etc que hom els forneix, i les màquines operatives, que actuen sobre la matèria modificant-ne la forma, les dimensions, etc Hom pot fer també classificacions parcials, atenent factors que intervenen en el funcionament o en l’ús de la màquina Així, segons l’aplicació, hom pot classificar-les en màquines agrícoles , màquines eines, màquines calculadores, etc Segons la forma com és fornida l’energia a la màquina o la forma de l’…
resistència
Transports
Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil i que és la suma de la resistència que oposa l’aire, com en el cas de les aeronaus, i la resistència de rodolament, que és la produïda pel fregament de les rodes sobre el sòl.
La resistència oposada per l’aire, que augmenta proporcionalment al quadrat de la velocitat, és la més important i el fet de vèncer-la, en els vehicles de sèrie, representa el 30% del consum de combustible a una velocitat al voltant de 100 km/h, mentre que el combustible consumit per a vèncer la resistència de rodolament representa només un 6% Les carrosseries més aerodinàmiques influirien molt favorablement en la resistència oposada per l’aire i, per tant, en el consum de combustible, però llurs formes són molt diferents de les del gust estètic del públic i per això no són emprades
aristotelisme
Filosofia
Doctrina d’Aristòtil i els aspectes d’aquesta doctrina que han influït en el pensament d’altres filòsofs i escoles.
La influència d’Aristòtil ha estat considerable al llarg de la història, tant des del punt de vista filosòfic com del científic S’exercí primer sobre el Liceu, on es formà una escola entorn del mestre i donà pensadors com Teofrast, Eudem de Rodes i Estrató de Làmpsac És el que hom anomena escola peripatètica peripatetisme D’ençà de la recopilació del Corpus aristotèlic , feta per Andrònic de Rodes el segle I aC, l’aristotelisme renasqué sobretot a Alexandria Aristó d’Alexandria, Nicolau de Damasc, Aristocles de Messina i, sobretot, Alexandre d’Afrodisia segle III dC Sovint els comentaris a…
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
Castre

Armes dels Castre
Família de l’alta noblesa de Ribagorça, fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya-Aragó.
Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb Ramon Folc IV,…
Sunyer I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947), fill petit de Guifré I el Pelós i de Guinedilda.
En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…
Sant Ponç de Corbera

Sant Ponç de Corbera, vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra
© Fototeca.cat
Priorat
Antiga quadra i antic priorat benedictí del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt., damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.
L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una volta de canó de mig punt…
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
filosofia grega
Filosofia
Filosofia nascuda i desenvolupada en el món grec.
Precedida d’una especulació religiosa, la filosofia pròpiament dita nasqué, en contacte amb l’Orient, a l’Àsia Menor, a Milet, el mercat més important del món antic Bé que els poemes homèrics palesen ja un distanciament de l’home grec respecte als postulats magicoreligiosos distanciament que encara és més inequívoc en el preracionalisme d’Hesíode, és en l’especulació cosmològica dels primers filòsofs jònics Tales, Anaximandre, Anaxímenes que cristallitzà aquesta actitud d’investigació racional del món, al segle VI aC Els elements religiosos, però, perduraren en la filosofia grega fins a la…
Cadaqués
Panoràmica de la badia i la vila de Cadaqués
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Cadaqués, de 26,44 km 2 , s’estén al sector de llevant de la península del cap de Creus, extrem més oriental de la península Ibèrica, en terrenys accidentats pels vessants finals de la serra de Rodes, que en contacte amb la mar formen una costa extremament articulada A llevant limita amb la Mediterrània, mentre que per ponent ho fa amb els municipis de Roses i del Port de la Selva Comprèn la vila de Cadaqués, cap de municipi, al fons de la badia del mateix nom, l’antic nucli pescador de Portlligat i diverses urbanitzacions de tipus residencial i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina