Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Jaume Xifra

"Del mot a la imatge; de la imatge a la paraula", exposició de Jaume Xifra a la Universitat de Perpinyà (2001)
Art
Artista plàstic.
De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’AisdeProvença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del…
Rafael Puyana
Música
Clavecinista colombià, de nom complet Rafael Antonio Lázaro Puyana Michelsen.
A setze anys ingressà al New England Conservatory de Boston per estudiar piano, i, posteriorment, al Hartt School of Music de Hartford Connecticut Durant els anys d’estudi canvià el piano pel clavicèmbal Deixeble de Wanda Landowska 1951-59, el seu debut a Nova York el 1957 assenyalà l’inici de la seva carrera internacional Després feu algunes gires per l’Amèrica del Sud i Europa, i el 1966 actuà a Londres Participà en nombrosos festivals, com ara el Festival Internacional d’Art Líric d’AisdeProvença o…
,
Enriqueta Tarrés i Rabassa
Música
Soprano.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on rebé classes de cant de Concepció Callao a partir dels dotze anys Guanyà un premi de cant de l’Ajuntament de Barcelona i el 1955 guanyà el Concurs Internacional de Cant de Tolosa de Llenguadoc Posteriorment amplià la seva formació a Itàlia amb Mercè Llopart i Adelaide Saraceni i debutà a València amb Il Trovatore El 1957 es presentà al Gran Teatre del Liceu amb Faust , i un any després hi cantà Les noces…
,
baptisteri

Planta del baptisteri de Sant’Ambrogio al subsòl de la catedral de Milà
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Lloc destinat a l’administració del baptisme.
Als primers segles del cristianisme, a causa de les persecucions, hom efectuava bateigs als llocs on hi havia aigua natural o bé a les cases particulars, i possiblement a les catacumbes Els baptisteris més antics daten del final del segle III i del començament del IV, i deuen llur tipus arquitectònic a la pràctica del ritu d’immersió Eren construccions romanes aprofitades Sant Joan del Laterà Roma, segle IV o bé sales annexes a les esglésies Més tard es generalitzaren els baptisteris autònoms de planta comunament circular, quadrada o poligonal, amb piscina centrada, proveïts en…
Marsella

Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement…
Antoni-Lluc Ferrer i Morro
Literatura catalana
Novel·lista i historiador de la literatura.
Llicenciat en filosofia i lletres 1966 a Barcelona, es doctorà 1986 amb la tesi sobre Aribau i els orígens de la Renaixença, La patrie imaginaire , publicada l’any següent a la Universitat d’AisdeProvença, on ensenya des del 1970 Ha publicat articles crítics, històrics i literaris en diverses revistes erudites, sobretot a Randa , en especial sobre la literatura dels segles XVIII i XIX a Mallorca Com a novellista es donà a conèixer amb l’obra Dies d’ira a l’illa 1978, premi Prudenci Bertrana 1977, situada en la postguerra mallorquina,…
,
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces…
Robert Campin

La Nativitat, obra atribuïda a Robert Campin
Pintura
Pintor flamenc.
Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’…
Baus

Armes dels Baus
Família de barons occitans posseïdora de vasts dominis a Provença, entre la vall de Roine i el país d’Ais, l’origen dels quals era la fortalesa dels Baus.
Aquesta estirp es remunta a Hug I dels Baus , senyor dels Baus, Berra i Marinhan 1026-60 Era fill de Ponç el Jove i net de Ponç el Vell , vescomte d’Arle i Marsella Durant el segle XII es distingiren particularment per l’oposició al domini del casal de Barcelona, fins al punt que les enomenades guerres bausenques ocupen un lloc important en la llegenda i en la història deProvença Però la imaginació popular ha desorbitat aquestes lluites, englobant-hi el record confús de l’enfrontament entre els casals de…
Baldomer Lostau i Prats
Història
Política
Republicà federal.
Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapçalà la Insurrecció Federal a Igualada Exiliat després a AisdeProvença, s’adherí a la Primera Internacional Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l’abril del 1871, i intervingué, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional Novament a la diputació de Barcelona 1872-73, tingué un paper destacat en l’efímera proclamació de l’Estat Català els dies 5-7 de març…