Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
vanadat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el vanadi com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
En són coneguts una gran varietat, i s’originen pel tractament amb àlcalis aquosos de l’òxid de vanadi V, V₂O₅ L’estructura de les espècies presents en dissolució depèn marcadament del pH, i va des d’anions discrets, com VO₂OH₃ 2- , fins a polianions, com V₁₀O₂₈ 6-
silicat

Estructura dels silicats
© fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els…
anion gap
Biologia
Terme utilitzat per a designar l’avaluació dels nivells d’electròlits (anions i cations) en el sèrum i els trastorns que hi influeixen.
Els valors d' anion gap oscillen entre 8 i 18 milliequivalents per litre en les persones sanes S'obté restant a la suma dels anions clor i bicarbonat la suma dels cations sodi i potassi atès que el potassi és escàs en el sèrum, la fórmula, de fet, és Na + - Cl - + HCO 3 - Davant d’un cas clínic d'acidosi metabòlica de causa poc clara, la normalitat de l' anion gap indica que es tracta d’una acidosi per pèrdues de bicarbonat per diarrees, vòmits, acidosi tubular renal o per administració d’ió clor ingesta de clorur amònic, acetazolamida, etc si l' anion gap és elevat, l’acidosi…
anió
Química
Ió de càrrega negativa, format per un àtom amb un o més electrons en excés o per un grup d’àtoms de composició definida (ions negatius dels cristalls iònics, de les solucions d’electròlits i dels electròlits fosos; carbanions de la química orgànica).
Els ions gasosos negatius, d’estequiometria no definida, no solen ésser anomenats anions En l’electròlisi, els anions es dirigeixen vers l’ànode
electrodiàlisi

Electrodiàlisi
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.
L’aplicació més important d’aquest fenomen és el dessalatge d’aigua salabrosa Els aparells d’electrodiàlisi són formats per un conjunt de celles, cadascuna de les quals és constituïda per un gran nombre de membranes que són, alternativament, selectives d’anions i selectives de cations, separades per unes peces de forma especial que les subjecten i permeten la circulació uniforme de les distintes solucions En un dels extrems hi ha l’ànode, i en l’altre, el càtode, la finalitat dels quals és establir un camp elèctric a l’interior de la cella L’aigua a tractar és introduïda a l’…
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i emanació d’…
carbonilat metàl·lic
Química
Ió derivat d’un carbonil metàl·lic.
Hom obté anions carbonilat en tractar un carbonil amb hidròxids alcalins o amb bases de Lewis, o en trencar amb sodi l’enllaç metall-metall d’un carboni binuclear Altrament, en tractar amb determinats àcids de Lewis els halurs dels carbonils metàllics, són obtinguts cations carbonilat Són d’interès els anions estables en solució, fàcilment oxidables per l’aire i que, per l’acció dels àcids, són transformats en hidrurs carbonil Reaccionen amb els halurs orgànics i inorgànics i addicionen el radical unit a l’halogen aquesta reacció és important en química preparativa,…
capacitat de bescanvi
Geologia
Quantitat de substància que un pes determinat d’un sòl pot retenir a causa de la seva capacitat d’adsorció.
Hom l’expressa normalment en milliequivalents per 100 g Com que les substàncies adsorbides són normalment iòniques, hom distingeix la capacitat de bescanvi catiònic i la capacitat de bescanvi aniònic L’humus és el principal responsable de la retenció de cations de 200 a 600 milliequivalents per 100 g Les argiles tenen també una capacitat elevada, variable segons els tipus vermiculites 150, montmorillonites 80-100, caolinites 5-15 per 100 g Les màximes capacitats de bescanvi corresponen als sòls torbosos i als argilosos Els cations calci, magnesi, potassi i sodi són els més sovint adsorbits…
polaritzabilitat
Química
Tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l’ió lliure, a conseqüència d’atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
És important sobretot per als anions i augmenta amb llur volum i càrrega regles de Fajans
osmat
Química
Cadascuna de les sals derivades dels hipotètics àcids òsmics, obtingudes per l’acció de solucions fortament alcalines sobre el tetròxid d’osmi [osmat (+VIII)], o per la fusió alcalina oxidant de l’osmi [osmat (+VI)].
En solució aquosa originen els anions octaèdrics OsO 4 OH 2 2 - i OsO 2 OH 4 2 - , respectivament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina