Resultats de la cerca

Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…

Dominicà a Constança, estudià a Estrasburg i a Colònia 1320, sota el mestratge de J Eckart Lector a Constança 1327, defensà l’ortodòxia del seu mestre Blasmat ell mateix de beguí 1330, es retirà a Diesenhofen 1338 i a Ulm 1348, on, amb la predicació, influí en diversos grups i en l’espiritualitat renana La seva obra, caracteritzada per la finor poètica i la profunditat mística, comprèn màximes recollides a Büchlein der Wahrheit ‘Llibret de la veritat’, 1326 i el tractat Das Büchlein der ewigen Weisheit ‘El llibret de la saviesa eterna’, 1328 Redactà un Exemplar normatiu de les seves obres,…

Fou sacerdot 1324, religiós franciscà i beguí , i estigué a punt d’ésser cremat a Avinyó 1326 més endavant fou clergue secular i finalment monjo cistercenc Fou un dels fundadors i el més destacat dels poetes del Consistori del Gai Saber de Tolosa o Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa Seguidor del trobar clus , els seus versos denoten un gran domini de la tècnica, i els seus poemes es caracteritzen per una complicada versificació Escriví un Doctrinal de trobar 1324, preceptiva en noves rimades que dedicà a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó, i que fou comentada el…

Vida i obra Ingressà al convent de dominicans de Girona 1334, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia publicada el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356 s’oposà enèrgicament al lullisme Fou deposat pel capítol general de Perpinyà 1360 per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Vicari general de l’orde 1362, fou elegit provincial, però aquesta elecció fou anullada per Urbà V per irregularitats…

El primer objectiu de les atencions que es prestin a les persones afectades per una urgència mèdica ha d’ésser preservar les funcions vitals Per aquest motiu, abans que res, s’han d’examinar els signes vitals, tot seguint un ordre lògic per tal de descartar prioritàriament els trastorns més greus i no efectuar accions innecessàries La primera cosa que cal valorar és l’estat de consciència de la víctima En cas que estigui conscient, ja s’infereix que les altres funcions vitals estan actives Si està inconscient, el seu estat pot ésser degut a una alteració de les altres funcions vitals En…

L’alimentació de la dona durant aquest període s’ha d’adaptar a les necessitats del seu organisme i també a les del seu fill, en el cas que l’alleti L’alimentació durant els primers dies del puerperi es decideix d’acord amb el procés del part Si el part s’esdevingué per via vaginal i sense anestèsia general, la dona pot prendre líquids immediatament, i a les 2 o 3 hores ja podrà prendre algun aliment sòlid És recomanable que durant els primers dies l’alimentació sigui lleugera per a evitar que es produeixi una distensió de l’abdomen Si es va realitzar una anestèsia general, la dona no podrà…

Vida i Obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l'oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor Aquestes condicions són principalment la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació En aquestes…

Definició És anomenat diabetis insípida un trastorn, poc freqüent, que és degut a un dèficit en la síntesi, l’alliberament o l’acció de l’hormona antidiürètica, ADH o vasopresina Aquesta alteració provoca poliúria o producció de quantitats elevades d’orina molt diluïda, així com també polidípsia o set exagerada, i pot originar un estat greu de deshidratació De fet, és anomenada ‘diabetis’ perquè es tracta d’una afecció que es caracteritza per una producció d’orina excessiva, i ‘insípida’ per a diferenciar aquest trastorn —en què s’elabora excessiva orina, molt diluïda però amb soluts normals…

Definició El glaucoma és un trastorn ocular degut a un increment de la pressió interior de l’ull que produeix una alteració de les estructures sensorials i es manifesta amb una pèrdua d’agudesa visual que pot arribar a la ceguesa completa Freqüència i edat El glaucoma és una afecció força freqüent, sobretot després de quaranta anys És considerada una de les causes principals de ceguesa en els adults Hom calcula que la freqüència del glaucoma, a partir de quaranta anys, se situa entre el 2% i el 4% de la població La pressió intraocular i l’humor aquós La forma esfèrica de l’ull és deguda al…