Resultats de la cerca

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…

Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta…

Estudià arquitectura i disseny a la Cranbook Educational Community de Michigan, a través de la qual conegué Eero Saarinen , que l’influí profundament, i a l’Architectural Association de Londres El 1940 es graduà pel Chicago Armour Institute actualment Illinois Institute of Technology sota la direcció de Mies van der Rohe , el qual, juntament amb altres representants del Bauhaus, marcà també la seva obra El 1941 començà a treballar com a interiorista i dissenyadora en un despatx d’arquitectes de Nova York, on conegué Hans Knoll, amb el qual s’associà el 1943 i el 1946 es casà i…

Estudià belles arts i disseny a Barcelona Renovà el panorama de la decoració d’interiors a Catalunya i a l’Estat espanyol, on, entre altres innovacions, introduí els treballs en fusta blanca i fou capdavanter en la creació d’un hàbitat infantil La seva tasca abastava també l’habitatge particular i els interiors de botigues, oficines, escoles, etc Collaborà amb arquitectes, ceramistes Jordi Aguadé i joiers grup Cantonada, Ars Sacra, etc i en diverses experiències Fou membre del FAD

Titulada a l’ETSAB 1979, del 1982 al 1990 compartí estudi amb Enric Miralles i Moya , i l’any següent s’establí amb el seu propi nom Entre els seus projectes cal esmentar la remodelació de la fàbrica La Llauna de Badalona per a un centre d’ensenyament secundari amb E Miralles, premi FAD d’interiorisme 1987, el parc del cementiri d’Igualada premi de la Triennal de Milà 1991 i premi FAD d’arquitectura 1992, les installacions de tir olímpic de Barcelona premi Ciutat de Barcelona 1992, el Centre Social de la Mina a Sant Adrià de Besòs 1994, l’Escola-Llar de Morella Premio Nacional d’arquitectura…

Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de  Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren gran…

Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa ,  La Humanitat ,  La Campana de Gràcia ,  Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona…

Fill d’ Albert Bastardes i Parera  i germà de Ramon Bastardes , estudià ciències exactes a la Universitat de Barcelona i posteriorment arquitectura a l’ETSAB, on obtingué el títol l’any 1976 Des dels primers anys seixanta inicià l’activitat en l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny a partir, sobretot, de l’associació amb Jordi Ballari i Juli Schmid  en l’estudi BBS Projectes d’aquests anys foren la Galeria René Metràs 1962, els dissenys dels interiors dels establiments de mobles Maldà i Belsa i la fundació de l’editorial EDIBS Editorial Disseny Industrial Bastardes Schmid, 1960-64, que…

Format a Stuttgart, s’installà, fugint dels nazis, a Eivissa 1933, on realitzà algunes de les primeres obres racionalistes dels Països Catalans Collaborà amb Raoul Haussmann i el GATCPAC en la redacció d’un número d' AC que revalorà l’arquitectura popular eivissenca Després de la guerra civil de 1936-39 s’installà a Califòrnia i es naturalitzà nord-americà 1944 Ultra la seva activitat com a arquitecte, es relacionà amb la indústria del cinema d’animació Durant la dècada dels cinquanta reprengué els contactes amb Eivissa, si bé mantingué una constant presència internacional Londres, Los…