Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Oficines Lexicogràfiques
Centre de treball creat el 1912 per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans per a l’aplega de materials destinats al seu diccionari; fou conegut també amb el nom d’Oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana.
La seva finalitat era de reunir tots els mots usats en la literatura antiga i moderna i en totes les varietats actuals de la llengua parlada Dirigides per Pompeu Fabra, hi collaboraren, entre altres, Pere Barnils, Antoni Griera i Manuel de Montoliu, i, més endavant, Ramon Aramon i Serra, Josep MCasas i Homs i Joan Coromines El 1939 cessà la seva activitat i els seus materials restaren fora de l’abast de l’Institut Tingué cura de la publicació del Butlletí de Dialectologia Catalana volums I-XVIII Fins el 1989 —any de l’aprovació dels nous estatuts de l’IEC— no hi tornà a haver activitat a les…
Pere Antoni Figuera i Tomàs
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Franciscà exclaustrat, publicà un Diccionari mallorquí-castellà 1840, primera de les obres lexicogràfiques publicades a l’illa el segle XIX Inclou un recull d’adagis mallorquins i també un Diccionariet de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no s’usen, compost per N per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March
,
Comprehensorium

Pàgina interior del Comprehensorium
Lingüística i sociolingüística
Diccionari llatí, el més antic dels publicats als Països Catalans: és un dels primers llibres impresos a València (1475) i el primer incunable català amb colofó datat.
L’autor només és conegut pel nom de Johannes Raimundi És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d’Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies segle XI, de les Derivationes d’Uguccione da Pisa segles XII-XIII i del Catholicon de Giovanni Balbi segle XIII Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana
Joan Baptista Blazy
Cristianisme
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Fou sacerdot i es destacà com a conreador de la llengua catalana, en la qual predicà a la catedral de Perpinyà Feu conèixer, sobretot per mitjà de la Revue de l’Université Catholique de Lille , les obres de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, del qual traduí al francès en prosa Canigó 1908, Flors de Maria , Al Cel i Idillis i cants místics Participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i collaborà amb més de dues mil fitxes lexicogràfiques en el diccionari emprès per Antoni M Alcover
,
Joaquim Rafel i Fontanals

Joaquim Rafel i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Llicenciat i doctorat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona Des del 1967 és professor a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona És membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Collaborà a l’ Atles lingüístic del domini català i l’ Atlas lingüístico de los Marineros Peninsulares Membre numerari de l’ Institut d’Estudis Catalans , del qual n’ha ocupat els càrrecs de tresorer 1987-92 i secretari general 1992-98 des del 1999 n’és el director de les Oficines Lexicogràfiques Desenvolupa a través d’aquesta institució la major part de la seva…
Brockhaus
Editorial
Editorial fundada el 1805 a Amsterdam per Friederich Arnold Brockhaus (1772-1823).
En 1817-18 s’installà a Leipzig Especialitzada en obres lexicogràfiques i de consulta, publicà, en 1918-35, la primera edició del Grosse Brockhaus , enciclopèdia en 20 volums El 1945 l’editorial s’establí a Wiesbaden, mentre que l’antiga casa central de Leipzig era expropiada 1953 En 1961-81 fou publicada la dissetena edició de l’Enciclopèdia, amb el nom de Brockhaus Enzycklopädie de la qual en 1986-94 hom féu la dinovena edició en 24 volums El 1984 l’editorial es fusionà amb el Bibliographischen Institut La nova editorial prengué el nom de Bibliographisches Institut & FA Brockhaus AG i…
Bartomeu Bardagí i Moras
Música
Tenor i filòleg.
Estudià a Barcelona i s’especialitzà en música litúrgica i oratori Del 1948 al 1978 fou solista tenor de la Missa de les Santes de Mataró L’any 1954 participà en l’estrena, al Palau de la Música Catalana, de Jeanne d’Arc au bûcher , d’Arthur Honegger, al costat de l’actriu belga Marte Dudard Interpretà obres tan importants com el Magníficat de Bach, El amor brujo , de Manuel de Falla, o El giravolt de maig , de Toldrà, i fou Monostatos a La flauta màgica , de Mozart Com a filòleg, formà part de les oficines lexicogràfiques de la Gran enciclopèdia catalana , i cal esmentar també la tasca que…
Manuel Sanelo i Lagardela
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català Amb aquesta finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos , acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano , que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros 1764, amb materials trets dels texts i…
,
Abraham Zacut
Literatura
Escriptor hebreu.
Fou professor de quadrivi a Salamanca i probablement també a Saragossa L’any 1492 emigrà a Portugal, on fou astrònom i cronista dels reis Joan II i Manuel Expulsats també els jueus de Portugal, emigrà a Turquia i s’establí finalment a Damasc La seva obra històrica Séfer ha-yuḥasin ‘Llibre de les genealogies’, impresa a Constantinoble el 1566 i traduïda al llatí el 1587, comprèn les biografies dels savis jueus des de l’època dels tannaïtes i és, alhora, una síntesi d’història universal des de la creació fins al segle XV És autor de diverses obres astronòmiques en hebreu i aljamia, tals com…
Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes
Política
Polític.
Es traslladà a Barcelona per a cursar peritatge agrònom, professió de la qual obtingué el títol però que no exercí mai Installat a aquesta ciutat, treballà de comptable en un establiment comercial i, parallelament, s’aproximà al catalanisme, primer a la Lliga Regionalista, posteriorment a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià , i ingressà finalment a la Federació Nacionalista Democràtica de Francesc Macià , organització per a la qual recorregué Catalunya fent mítings i reclutant militants El 1922 seguí Macià en la fundació d’ Estat Català , del qual s’escindí junt amb el sector que…