Resultats de la cerca

Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…

Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el quart així és…

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

La reexposició de la primera part s’indica en la partitura amb l’expressió da capo 'des del principi' És un tipus d’ària molt habitual a les òperes del segle XVIII -com per exemple la número 1 de l’acte segon de l' Olimpiade de GB Pergolesi- que també es troba en les cantates i passions de JS Bach Passió segons Sant Mateu , núm 6

Format a Nàpols, esdevingué aviat un operista d’èxit, tant en el camp de l’òpera seriosa L’Olimpiade , 1763 com en el de l’òpera bufa La contadina in corte , 1765 Passà més tard a Londres, on tingué contratemps professionals, i a París 1778, 1782-82, on es trobà immergit en la querella entre gluckistes i piccinistes La seva obra mestra, Edipo a Colono 1786 mostra que s’inclinà més cap a Gluck També deixà música religiosa i instrumental

Estudià amb Francesco Durante al Conservatori de Santa Maria de Loreto, a la seva ciutat natal Del 1736 al 1745 estrenà òperes a Venècia, Milà i Pàdua Posteriorment anà a l’Europa central les seves obres es representaren sobretot a Praga i a Brunswick, on el 1754 fou nomenat director de l’orquestra de la cort, i el 1762 fou contractat per al mateix càrrec a la cort de Kassel A més de música sacra, és autor de l’oratori Isaac i d’un rèquiem, si bé la major part de la seva obra és constituïda per òperes, molt sovint en collaboració amb Pietro Metastasio, autor dels llibrets L’olimpiade 1745,…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu sola Compongué…

Alumne de S Anselmi a Lodi, i de Nicola Sala a Nàpols Exercí de mestre de clavicèmbal a la Scala i al Teatre Canobbiano a Milà 1780-1802 i a Parma el 1795 Principalment fou autor d’òpera -les més conegudes foren Titonelle Gallie 1786 i Olimpiade 1787- i de músiques de festa, encara que realitzà algunes composicions de música sacra, en particular misses Al llarg de la seva vida tingué una notable capacitat d’adaptar-se als diversos règims polítics de l’època durant la seva estada a la Scala compongué una cantata en ocasió de la decapitació de Lluís XVI Per l’anniversario della caduta dell’…