Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
osmi
Química
Element metàl·lic de transició, pertanyent al grup del platí, descobert el 1804 per S. Tennan.
Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids…
esquistosomiasi vesicular
Patologia humana
Esquistosomiasi produïda per S. haematobium, el símptoma més important de la qual és l’hematúria.
Les femelles fecundades fan la posta dels ous al plexe de la vesícula biliar
radiació de Hawking
Radiació de Hawking Es pot formar en un punt de l’espai una parella partícula-antipartícula (A), d’energia total nul·la, ques’anihilarà ràpidament (B); si el forat negre captura una d’aquestes partícules (C), l’altra (D) serà detectable i semblarà que prové del mateix forat negre
© Fototeca.cat
Física
Efecte previst teòricament per S. Hawking, basant-se en la relativitat general i la mecànica quàntica, segons el qual un forat negre pot emetre cert tipus de radiació.
A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…
mètode de Zeisel
Química
Procediment analític, desenvolupat per S. Zeisel, per a la determinació en composts orgànics de grups metoxil (-OCH3) i etoxil (-OCH2CH3) d’èters o d’èsters.
Consisteix en la reacció de l’alcoxiderivat amb àcid iodhídric, que condueix a la formació d’un iodur d’alquil, el qual és valorat posteriorment mitjançant el mètode de Volhard R-O-CH 3 + HI nR-OH + CH 3 I És aplicable a tots els composts que contenen grups metoxi o etoxi, sempre que no siguin gaire volàtils
esfera
Matemàtiques
En un espai mètric de distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix p és igual a un nombre real positiu r.
El centre de l’esfera és p i el radi r , i es denota perS p r A ℝ n l’esfera de centre 0 i radi 1 es denota perS n –1 i rep el nom d’ esfera unitat
aeronomia
Meteorologia
Part de l’aerologia que estudia les regions més altes de l’atmosfera on els fenòmens de dissociació i d’ionització de l’aire són intensos.
El mot fou encunyat perS Chapman el 1954 aeronomy
abric del Filador
Jaciment paleontològic
Jaciment del municipi de Margalef de Montsant (Priorat) que ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al Neolític inicial.
Fou excavat per S Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 intermitentment i, d’ençà del 1979, ho és per JM Fullola
grup simètric d’un conjunt
Matemàtiques
Donat un conjunt C, grup S(C) els elements del qual són les permutacions dels elements de C i l’operació interna del qual és la composició d’aplicacions.
Si C = {1,, n }, el corresponent grup simètric és l’anomenat grup simètric de n elements, i és notat perS n
vector de Poynting
Electrònica i informàtica
Producte vectorial entre la intensitat del camp elèctric E i la intensitat del camp magnètic H.
El seu símbol és S Formalment és expressat perS = E∧H i representa la quantitat d’energia del camp electromagnètic que travessa la unitat de superfície per unitat de temps
índex de construcció
Astronàutica
Paràmetre adimensional emprat en tecnologia espacial per a definir la lleugeresa de l’estructura (dipòsits, conductes, motors, superfícies de control, etc) d’un coet.
És donat pers = M s /M o -M u = M s /M p +M s , M s essent la massa estructural, M p la massa de propergol, M o la massa total inicial, i M u la massa de la càrrega útil