Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
polèmica
Religió
Controvèrsia per escrit entre defensors de doctrines teològiques oposades (com és ara les qüestions trinitàries, cristològiques, etc., que suscitaren una literatura molt abundant) o, sobretot, entre membres de confessions o religions diverses.
En aquest sentit tingueren molta ressonància, especialment durant l’edat mitjana, les polèmiques entre cristians i jueus i entre cristians i musulmans Les dures relacions entre cristians i jueus a l’edat mitjana produïren que qualsevol escrit que mencionava l’altra religió, encara que es proposés solament d’afirmar la pròpia, esdevingués polèmic, especialment en tractar el tema de les profecies messiàniques en són exemples, al segle XIV, el Primer del Crestià , de Francesc Eiximenis, i el comentari a Isaïes de Šělomó Astruc Entre els cristians la literatura antijueva, anònima o d’autor,…
El nou periodisme: Luis de Galinsoga
Lde Galinsoga els anys quaranta, CPérez de Rozas ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS Luis de Galinsoga, que dirigia el diari “ABC” de Sevilla des del juliol del 1936, fou nomenat, el mes d’abril del 1939, director de “La Vanguardia Española” Aquell diari de Sevilla glossava la noticia del nomenament per part del “supremo jerarca de la Prensa” —és a dir, el ministre de la Governació, Ramón Serrano Suñer— i destacava, entre els tòpics de rigor, que “la dirección del gran diario barcelonés — uno de los más importantes del mundo—” era “un puesto de responsabilidad y honor máximo en la profesión…
Salvador Dalí i la provocació artística
Salvat-Papasseit , R Barradas, 1918 Coll part / RM Durant el primer quart del segle XX Catalunya no va generar, en el camp artístic, propostes radicals autòctones Alguns personatges de l’art i de la cultura, però, van deixar-se seduir per les que venien de fora i les van incorporar a la seva pràctica amb la intenció de transgredir, en una o altra mesura, l’ordre cultural hegemònic En aquest sentit, Josep Maria Junoy no solament conreà durant uns anys el calligrama com a forma poètica, sinó que es convertí en un dels primers defensors del cubisme pictòric a Catalunya De manera similar, Joan…
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
La fi dels somnis compartits
El matí del 29 de desembre de 1874, a un quilòmetre de Sagunt, Martínez Campos proclamà Alfons de Borbó rei d’Espanya Com en l’intent de Sant Carles de la Ràpita, aprofità que bona part de l’exèrcit estava travat per la guerra carlina, però aquesta vegada ningú no formulà contra el general colpista retrets d’oportunisme i falta de patriotisme Martínez Campos no va ser vist com un traïdor, com Ortega, sinó com un patriota conseqüent que anava a posar ordre S’iniciava així, accidentalment des del País Valencià, la Restauració La proclamació d’Alfons XII es feu enmig de la indiferència general…
El comerç: de la Mediterrània a l’Atlàntic
És un lloc comú de la història econòmica afirmar que amb el descobriment d’Amèrica es va produir un desplaçament de l’activitat comercial des de la Mediterrània cap a l’Atlàntic El fet és cert en línies generals i a llarg termini, però ja l’historiador francès Fernand Braudel va demostrar que la Mediterrània continuava sent una mar econòmicament activa durant el regnat de Felip II Un cop feta aquesta consideració, però, s’ha de reconèixer que el comerç dels Països Catalans va perdre durant la major part dels segles XVI i XVII l’empenta que l’havia caracteritzat, i que cedí posicions davant…
Avantguarda i postmodernitat
Mai com ara l’art havia estat tan present, com la cultura tota, com la informació No obstant això, la seva obscuritat exiigeix dels espectadors un paper intellectual superior al gaudi estètic En un llarg procés iniciat en el romanticisme, l’art s’ha anat desvinculant de l’encàrrec oficial, vingués de la clerecia, la noblesa o la mateixa burgesia La conquesta de l’autonomia de l’obra d’art ha alterat la relació amb l’entorn l’art presenta més que representa, interroga més que publicita El segle XX ha vist, fins i tot, un art de ruptures radicals amb les avantguardes i d’insòlites i inèdites…
Oci i diversió: teatre, meuques, toros, balls
El context La societat mancada de distraccions que descrivia Josep Coroleu i Inglada a Memorias de un menestral de Barcelona començà a canviar a partir del 1840 El cens del 1847 d’aquesta ciutat registrà 174 746 habitants, la qual cosa representava un increment de població del 47,7% en només dotze anys, i aquest tant per cent es disparà de mitjan segle en endavant fins que arribà als 450 000 al final del vuit-cents El creixement era fruit de la industrialització, que imposava una nova dinàmica social La indústria tèxtil havia culminat el seu procés de mecanització devers el 1830 Això no vol…
L’art d’explicar contes
Comunicar-se parlar, explicar i escoltar L’art d’explicar contes consisteix a no deixar de fer-ho mai, diu el filòsof alemany Walter Benjamin I explicar contes, narrar, és una activitat que ve del passat, però no ha caigut en desús ni el llibre, ni el cinema, ni la ràdio, ni la televisió, com tampoc Internet no han aconseguit deixar-la de banda Alçar-se dempeus i oferir la paraula a l’oient que en vulgui ser receptiu constitueix de vegades un acte capaç de recrear vides senceres Eva Guillamet Les narracions que avui es coneixen com a rondalles, llegendes i mites vénen de lluny, tant en el…
Pintura moderna
La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…