Resultats de la cerca

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

El retard en el procés de registre dels electors va obligar a ajornar les eleccions legislatives, previstes per al 18 de novembre Segons el Govern, un dia després de la data de la consulta, només s’havien registrat el 70% dels electors Amb les eleccions, Guinea-Bissau havia de superar la crisi institucional causada per l’enfrontament entre el president José Mário Vaz i Domingos Simões Pereira, cap del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, la principal formació, iniciat amb la destitució de Simões Pereira per part de Vaz l’agost del 2015 A l’abril, amb la…

La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974 A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav , va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, amb majoria al Parlament La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la…

Malgrat les amenaces de sancions per part de l’organització d’integració regional, la Comunitat Econòmica d’Estats de l’Àfrica Occidental CEDEAO, el president José Mário Vaz es va negar a consensuar amb les formacions polítiques el nom del primer ministre, com estableixen els acords de Conakry Guinea, signats l’octubre del 2016 Vaz es va obstinar a mantenir com a primer ministre Umaro Sissoco Embaló, un polític rebutjat pel Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, la principal formació al Parlament Les tensions polítiques, amb protestes periòdiques del Collectiu…

En unes eleccions que representaven el retorn a l’ordre constitucional després del cop d’estat de l’abril del 2012, l’exministre José Mário Vaz va obtenir la victòria en aconseguir el 61,9% dels vots En la segona volta de la consulta, celebrada al maig, Vaz, candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, va derrotar Nuno Gomes Nabiam, que rebia el suport del Partit de Renovació Social PRS i dels influents militars En les legislatives, el PAIGC va obtenir la majoria amb 57 dels 102 escons en joc El PRS en va aconseguir 41, mentre que el Partit Convergència…

Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…

El primer número aparegué el 1927 i s’edità, amb diverses interrupcions, fins el 1940 Tingué una importància capital en la difusió del Modernisme i altres moviments d’avantguarda Figures notables en foren Fernando Pessoa, Sá-Carneiro, Almada-Negreiros, José Régio, Camilo Pesanha, Miguel Torga, Carlos Queirós, Adolfo Casais Monteiro i António de Navarro

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas encantadas ,…