Resultats de la cerca

La femella és grisa i té una taca blanca entorn de l’ull És originari de la Xina, Japó i Sibèria i ha estat introduït a Europa com a ocell ornamental En alguns països europeus, hom el cria en llibertat, i nia als arbres

L’ànec mandarí és d’origen asiàtic territoris marítims del NW de l’URSS, Manxúria i el Japó També des de l’inici del segle XX existeix una població feréstega a la Gran Bretanya uns 500 exemplars, majoritàriament sedentaris Hom considera que els individus observats als indrets allunyats de les àrees de cria procedeixen de colleccions ornamentals, on és una peça molt abundant Dels Països Catalans es coneixen 5 citacions el 1917, un mascle adult a l’albufera de València i 1 exemplar a l’estany d’Almenara la mateixa coincidència de localitats es donà l’hivern de 1942-43 finalment,…

L’ànec griset Anas strepera , que sol veure’s barrejat amb l’ànec collverd Anas platyrhynchos , es reconeix principalment per la taca blanca de la part posterior de l’ala, molt més visible en vol, i per les plomes negres al final del cos La femella és difícil de reconèixer, si bé presenta, també, la taca blanca alar i la zona marginal del bec clara, com el mascle És un ocell petit ateny fins a 51 cm, i bellugadís, i pot submergir el cap sota l’aigua en moviments ràpids i precisos Oriol Alamany Al llarg de tot el territori, l’ànec griset presenta un…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al…

Ànec marí típicament atlàntic, del qual una petita població hiverna a les costes mediterrànies de França i Espanya La situació no és encara prou clarificada, per tal com solament apareix regularment, entre l’agost i el maig, en un petit nombre al delta de l’Ebre A la resta del litoral és un hivernant escàs i irregular, potser fins i tot accidental, situació aquesta última definitòria del seu estatus a les Balears de 5 citacions, 1 d’hivernal i les altres migradores en pas El pas postnupcial és molt poc marcat els primers arriben al final d’agost 2 citacions i hi ha observacions…

L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el…

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs,…

L’ànec capblanc és molt rar solament 6 citacions entre el 1915 i el 1979, totes de la tardor i l’hivern Se’n capturà a Elx un exemplar el desembre de 1959 l’albufera de València, 2 mascles cap al 1915 i 2 mascles i una femella morts el setembre del 1940 o el 1941 al delta de l’Ebre, una femella caçada a l’estany de l’Encanyissada el novembre de 1935 i una altra observada a l’illa de Buda el 160179 finalment, el 280179, un mascle fou vist en uns cultius inundats a pocs quilòmetres al S de Sant Carles de la Ràpita

Espècie molt mòbil que arriba esporàdicament a la península Ibèrica durant l’hivern en masses d’aigua del litoral, en concordança amb els seus requeriments d’ànec marí La major part de les citacions són anteriors al 1960, per tal com ha patit darrerament una gran minva poblacional Als Països Catalans ha estat citat a l’albufera de València desembre del 1921 i un mascle caçat el 141157, al vedat de Sollana Ribera Baixa, on fou mort un mascle adult al final de desembre de 1955, i a l’illa de Buda delta de l’Ebre, d’on hi ha dues captures un mascle a mitjan desembre de 1922 i dos…

Nòmada i migrador, el decrement de la població reproductora de l’ànec canyella a l’Àfrica i Europa ha estat molt manifest al llarg d’aquest segle, principalment durant la segona meitat Abans hivernava a les salines de la gola del Guadalquivir, però darrerament és molt rar Als Països Catalans és raríssim, amb 4 citacions, de les quals les corresponents a la dècada dels 80, atesa la raresa general de l’espècie, fan sospitar que siguin exemplars escapats de captivitat Les citacions concretes són al País Valencià, el setembre de 1954 o de 1955, un mascle adult caçat als arrossars de…