Resultats de la cerca

Fou escrita l’any 1763 pel prevere andorrà Antoni Puig, rector de les Caldes –actualment les Escaldes–, parròquia d’AndorralaVella El títol complet de l’obra és Politar andorrà, que conté ab fácil méthodo la antiquitat, govern, religió, usos, preheminéncias, prerogatives, y privilegis de les Valls Neutres de Andorra Escrit per lo Rnt An Pg Preb de les Caldes per lo millor gobern de sos Patricis Tret de les sublimes Obres del Mlt Iltre Dr Anton Fiter i Rossell, Veguer de ditas Valls El Politar es compon de sis capítols el…

El 2018, Andorra va viure un període d’agitació social sense precedents en la història del Principat Els dies 15 i 16 de març, els sindicats van convocar dues jornades de vaga de funcionaris, amb la intenció de paralitzar gran part de l’activitat del país Els treballadors públics protestaven per la modificació de les condicions laborals, que incloïen la conversió de triennis en quinquennis per als complements d’antiguitat i la introducció d’alguns complements vinculats a la productivitat, impulsats pel…

Música culta La vida musical andorrana és molt activa a tots nivells, i el país ha donat intèrprets de la talla dels germans Lluís i Gerard Claret Aquest últim és el concertino director de l' Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ONCA, creada el 1992 i que gaudeix d’un merescut prestigi La seu de l’ONCA és l’Auditori Nacional, a Ordino, inaugurat el 1991 El centre d’ensenyament més important del Principat d’Andorra és l’Institut d’Estudis Musicals El Conservatori d’Andorra disposa d’orquestres estudiantils i d’una…

N'han estat directors, entre d’altres, Antoni Sementé i Riba, Amadeu Nadal i Duró, Josep Mateu i Alseda, Càndid Reñé i Antoni Cornella Té seccions d’informació local, dels Països Catalans i internacional, d’esports, d’espectacles i de llengua catalana El 1987 tenia un tiratge de 2 500 exemplars

És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part preromànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura li fou afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos 17,76 m, que constitueix la seva característica més destacada La imatge de la Mare de Déu segle XIII que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d’Andorra A l’interior, els fragments de pintures del segle XII foren venuts pel bisbat d’Urgell al baró alemany Cassel van Doorn, d’origen jueu, durant els anys trenta En…

Creada a iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona, el 8 de setembre de 1930 s’inaugurà la primera Biblioteca Nacional a la Casa de la Vall El primer bibliotecari fou Bonaventura Armengol Als fons originals —2500 volums procedents de la Biblioteca de la Casa de la Vall, de donacions d’entitats com l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, La Illustració Catalana, el Sindicat de Metges de Catalunya, el Club Excursionista de Mogrony i el Centre Excursionista de…

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, AndorralaVella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’AndorralaVella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins…

Ramon d’Abadal I Vinyals La batalla del adopcionismo en la desintegracion de la Iglesia visigoda , Discurs llegit a l’acte de recepció pública de Ramon d’Abadal a la Rablb el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Ramon d’Abadal I Vinyals Els diplomes carolingis a Catalunya , Memòries de la secció històrico-arqueològica, Institució Patxot, Diputació de Barcelona, Barcelona 1952 Ramon d’Abadal I Vinyals Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1972 J Arce El Edictum de Pretiis y la diócesis…