Resultats de la cerca

Fou campiona de Catalunya de fisioculturisme en la categoria de –52 kg 1995 També guanyà altres competicions, com el Trofeu de Lleida 1995 i el Vila d’Esplugues 1995 Fou subcampiona del Trofeu d’Andorra en la categoria de –52 kg 1995 Ocupà el càrrec de vocal de la junta directiva de la federació catalana Entrenadora del fisio-culturista Fèlix Barrachina en el Campionat del Món 2004, fou guardonada amb el premi ARC 2004 També exercí com a jutge en competicions, com l’Obert de Catalunya Juntament amb el seu marit, Fèlix Barrachina, dirigí el Club Argos Gym de Lleida

Organitzada anualment per la Federació Catalana de Físic Culturisme, entre els esportistes que han guanyat aquest trofeu destaquen, en categoria femenina, Alejandra Chacón, Felisa González, Montserrat Tello i les germanes Yasmina i Jordina de Haro En categoria masculina, han estat campions Josep Camats, Francisco Reyes, Fèlix Barrachina, Miguel A Sastre, José Garcera i Miguel A Sánchez

Representant de l’anomenada escola valenciana, ha publicat les seves obres en diverses publicacions, com ara a Bésame Mucho on presentà Historias galantes i Barrachina i a El Víbora La seva obra actualitza la tradició gràfica dels tebeos valencians, sobretot els de l’editorial Valenciana Autor de diversos àlbums Romance , 1984 Museo vivo , 1987 Cazando millonarios , 1989 El laboratori del Doctor Arnau , 1989, actualment compagina la seva producció en el camp del còmic amb la feina de professor d’anatomia i color a la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de…

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns…

a Catalunya El 1998 s’independitzà de l’Associació Espanyola de Físic Culturisme i el mateix any fou admesa de forma provisional com a membre de la Unió Internacional de Culturisme, fins que el 2002 passà a ser-ne membre de ple dret Amb seu a Barcelona i presidida per Enric Torrent Méndez, els seus promotors foren els clubs TKD, Kirolak, Borges, Linyola, Vic Gym, Valmis, Manel Muñoz, Califòrnia Look, Emporium, Factory, Body Gym, Podium, Esport Rogent, Ribes, Molero Esport, Athenas Barcelona, Can Massalleras, Culturisme Igualada, World i Apolo Terrassa El 2011 tenia 29 clubs…

Professor a la Universitat de Barcelona, s’inicià en la recerca històrica amb l’estudi dels moviments populars durant la revolució liberal, l’anàlisi de l’estat liberal a Catalunya i la subordinació de l’autoritat civil a la militar, per a anar evolucionant cap a l’estudi de l’època franquista Ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades com “Recerques” i “L’Avenç”, i ha estat comissari de les exposicions “Catalunya sota el franquisme” Universitat de Barcelona, 1985, “1939 Barcelona, any zero” Museu d’Història de la Ciutat, 1999, “Les presons de Franco” Museu d’Història de…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó A la mort de Ferran II 1516 fou designat regent…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

Salomé mostra el cap del Baptista en una safata, del retaule procedent de la parròquia de Sant Joan del Mercat de Lleida, obra de Pere Garcia de Benavarri i el seu taller 1475-80 Hi apareix l’única representació d’un tinell coneguda actualment en la pintura gòtica catalana ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà Els tinells han estat considerats una tipologia habitual en el mobiliari gòtic a partir de la segona meitat del segle XIV i durant el segle següent Compartint la idea que fou una tipologia no gaire utilitzada en època medieval Barrachina, 1994a…

Arqueta Fins a la Guerra Civil Espanyola 1936-39, al tresor de la catedral de Tortosa es conservaven dues arquetes àrabs de característiques semblants En l’actualitat només en resta una, amb el núm d’inventari 163 segons el catàleg fet per J Ferrandis, mentre que l’altra, amb el núm d’inventari 162, va desaparèixer a conseqüència de l’esmentat conflicte bèllic Es tracta d’una arqueta de base rectangular, amb una tapa trapezoïdal El fons és de marqueteria de fusta amb incrustacions d’ivori Tots els seus costats es troben decorats exteriorment d’acord amb un criteri homogeni i, exceptuant la…