Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Carles II de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1285-1309), comte de Provença (1285-1309), comte d’Anjou i del Maine (1285), príncep d’Acaia.
Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el…
Robert I de Nàpols
Història
Rei angeví de Nàpols i comte de Provença (1309-43).
Tercer fill de Carles II de Nàpols i de Maria d’Hongria Passà la infantesa a Provença Pels tractats d’Oloron i de Canfranc fou lliurat en ostatge, amb alguns germans seus, a Alfons II de Catalunya-Aragó 1288, el qual els retingué fins el 1295 Fou hereu del tron i duc de Calàbria en ésser fet rei d’Hongria el seu germà gran, Carles Martell, i dedicar-se Lluís, el segon, a l’Església Actuà com a vicari general del regne Lluità a Sicília, juntament amb el seu cunyat, el comte Carles de Valois, i fou entre els vencedors el cap d’Orlando 1299 Fou governador de Florència 1303 Esdevingué rei en…
comtat d’Aragó

Comtes i reis d’Aragó fins a la unió amb Catalunya
©
Història
Territori pirinenc independent, iniciat al començament del s. IX, entorn de les valls d’Hecho i de Canfranc.
A la segona meitat del s IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan s X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del s XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…
camí de Sant Jaume
Història
Denominació donada durant l’edat mitjana a l’itinerari seguit pels pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
Documentat des de la fi del segle X, la sistematització de l’ iter, via o caminus sancti Jacobi coincideix amb els regnats de Sanç el Major 1000-32 i Sanç Ramírez 1063-94, a Navarra i Aragó, i amb el d’Alfons VI 1065-1109 a Castella Fomentada pel monaquisme cluniacenc, gran impulsor dels romiatges compostellans, la iniciativa reial fou també eficaçment ajudada per la jerarquia local Diego Gelmírez , clergues, nobles i sants Domingo de la Calzada, Juan de Ortega, i donà lloc a la creació de nombroses institucions, hospitals i albergs dedicats a l’acolliment i a l’assistència dels pelegrins La…
Els Comediants

Els Comediants
© Fototeca.cat
Teatre
Grup català de teatre fundat el 1971.
Establert a Canet de Mar, des dels inicis s'ha especialitzat en teatre de carrer, cercaviles, revetlles i espectacles on domina la participació del públicEl seu treball és basat en els recursos i la iconografia de les festes populars, la realitat lúdica del país i la força de les tradicions i el folklore, i aconsegueix de mantenir-ne l’essència i donar-los, alhora, una nova dimensió Els seus espectacles tenen noms significatius Non plus plis 1971, Catacroc 1972 Moros i Cristians 1975 Plou i fa sol 1976, Revetlla o Ball per a Tothom 1978, Sol, solet 1979, Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier…
Candanchú
Esport general
Centre d’esquí del Pirineu aragonès, dins el municipi de Canfranc (Aragó), a 1 560 m d’altura i a 1 km de Somport.
Alfons II de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1285-91).
Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a càstig per no…
,
Bearn

Vescomtes de Bearn
©
País del sud-oest de Gascunya, Occitània, que ocupa la meitat oriental de l’actual departament francès dels Pirineus Atlàntics.
S'estén entre la zona axial pirinenca i el riu Ador, i és bastant basculat cap a l’oest, als voltants de Salies Reuneix dues àrees geogràfiques, marcades per un vigorós front pirinenc, interromput a l’eixida dels Gaves, les valls superiors dels quals van de nord a sud El pic d’Aussau només pot ésser travessat amb dificultat pels colls de Somport i del Portalet A la regió prepirinenca s’alternen valls i pujolars, i entre les valls dels Gaves d’Oloron i de Pau, al nord d’aquestes, hi ha extenses landes sense conrear A l’alta muntanya el clima és dur, amb freqüents precipitacions de neu, i a la…
L’intent d’invasió de la Vall d’Aran
Grup de guerrillers amb les mules per al transport a la Vall d’Aran, 1944 Coll E Pons Prades L’eufòria provocada, a l’estiu del 1944, per la decisiva participació dels exiliats espanyols en la resistència antinazi al nord dels Pirineus mogué la direcció de la Unió Nacional Espanyola UNE —organisme controlat pel Partit Comunista d’Espanya PCE—, a França, a projectar una ambiciosa acció militar contra el règim franquista que tingué la Vall d’Aran com a principal objectiu Aquest intent d’invasió, conegut com a Operació Reconquesta d’Espanya, fou l’intent més espectacular d’enderrocar per les…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…