Resultats de la cerca

Les alteracions de l’aparell càrdio-vascular poden generar manifestacions molt diverses Així, es poden presentar manifestacions subjectives, els anomenats símptomes , com ara dispnea, dolor precordial, claudicació intermitent o palpitacions O bé és poden produir alteracions objectives, els signes , d’entre les quals destaca l’edema i les modificacions de la coloració i la temperatura cutània, com cianosi, rubefacció, pallidesa i fredor cutània Aquestes manifestacions, que són només algunes de les que els trastorns càrdio-vasculars solen provocar, poden presentar una intensitat molt diferent…

Sempre que una persona tingui sobtadament un dolor toràcic, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant i romandre en repòs, si més no fins que cedeixi el dolor o en comprovi l’origen El dolor toràcic de presentació sobtada que se sent com una punxada en un punt molt localitzat, dura només uns instants, o cedeix en canviar de posició o respirar profundament, és generalment d’origen muscular o nerviós i no té cap transcendència Malgrat això, si es repeteix convé consultar el metge per tal d’esbrinar-ne exactament la causa El dolor toràcic de presentació…

El xoc o collapse càrdio-vascular constitueix un trastorn greu És degut a una disminució sobtada o important del flux sanguini o perfusió de diversos òrgans o teixits com ara pulmons, fetge, ronyons, cor i cervell En aquestes circumstàncies, la pressió arterial i el volum de sang que expulsen els ventricles en cada contracció disminueix considerablement, les cèllules dels teixits reben una aportació d’oxigen inferior a la que necessiten per a funcionar adequadament i, per tant, s’estableix de manera progressiva una disfunció dels òrgans anteriorment esmentats Quan aquesta situació es prolonga…

Les afeccions que poden alterar la vàlvula tricúspide són les anomenades insuficiència tricúspide, caracteritzada per un reflux anormal de la sang des del ventricle dret fins a l’aurícula d’aquest mateix cantó i estenosi tricúspide, caracteritzada per la dificultat del pas de la sang des de l’aurícula dreta fins al ventricle dret Aquests trastorns solen ésser deguts a d’altres malalties càrdio-vasculars de llarg temps d’evolució com ara valvulopaties de les cavitats esquerres, malaltia coronària o miocardiopaties, o bé per febre reumàtica, i en aquest cas solen ésser-ne afectades altres…

La dispnea és un símptoma habitual en diverses alteracions càrdio-vasculars que es pot definir com una sensació de respiració dificultosa i sensació de manca d’aire El terme dispnea es relaciona amb el grec antic, llengua en què dys significa ‘mal’ o ‘alterat’, i pnein, ‘respirar’ Si bé la dispnea pot ésser deguda a malalties de l’aparell càrdio-vascular, pot tenir un origen molt divers Així, aquest símptoma pot ésser degut a trastorns de les vies respiratòries com ara emfisema o bronquitis crònica a alteracions metabòliques, com en el cas de la intoxicació per monòxid de carboni a trastorns…

La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos És a dir, doncs, que es tracta d’una fallada de la funció de cor com a bomba impulsora de la sang a l’interior dels circuits càrdio-vasculars La fallada del cor com a bomba impulsora de sang constitueix el grau més evolucionat o bé una complicació relativament freqüent de diverses malalties càrdio-…

La pèrdua de consciència o inconsciència és un trastorn relativament freqüent en les urgències mèdiques, que es pot presentar per causes de molt diversa gravetat La causa més freqüent de pèrdua de consciència és la lipotímia comuna, o desmai, que es presenta de manera sobtada, sense que sigui causada per cap malaltia, i se soluciona espontàniament al cap de pocs segons sense seqüeles En molts casos, abans de perdre la consciència, la persona afectada té una sensació de sufocació, mareig, inestabilitat, visió borrosa i sudoració freda Si en aquest moment s’ajeu amb les cames aixecades, o s’…

Es anomenat malaltia tromboembòlica un trastorn comú a diverses afeccions que es caracteritza per la formació de coàguls sanguinis, o trombes, a l’interior de l’aparell càrdio-vascular, que, empesos pel corrent circulatori, s’insereixen en una artèria determinada i l’obstrueixen, de manera que s’interromp l’aportació adequada de sang a la zona que aquell vas irriga normalment L’embòlia pulmonar, o l’impacte d’un èmbol en una artèria pulmonar, és una complicació freqüent de la tromboflebitis, o formació de trombes a les venes, especialment dels membres inferiors L’embòlia cerebral, o d’una…

Es llicencià a Barcelona i anà a París pensionat per l’Agrupament Escolar Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona des del 1944, dirigí l’Escola de Càrdio-angiologia de la Universitat de Barcelona 1952 El 1955 fundà els Archivos Españoles de Medicina Interna i des del 1959 dirigí la Colección Española de Monografías Médicas Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1958-66

L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior