- La insuficiència cardíaca és un trastorn degut a una pèrdua de la força de contracció dei miocardi o múscul cardíac a conseqüència de la qual els ventricles no poden expulsar cap a les artèries principals de l’organisme una quantitat de sang equivalent a la que reben des dels sistemes venosos. És a dir, doncs, que es tracta d’una fallada de la funció de cor com a bomba impulsora de la sang a l’interior dels circuits càrdio-vasculars.
- La fallada del cor com a bomba impulsora de sang constitueix el grau més evolucionat o bé una complicació relativament freqüent de diverses malalties càrdio-vasculars. Així, les causes d’aquest trastorn poden ésser molt diverses. Les més habituals són la hipertensió arterial no controlada o de molts anys d’evolució, l’infart de miocardi, l’estretor de les vàlvules cardíaques, la hipertensió arterial pulmonar i cor pulmonar, mio-carditis i diverses cardiopaties congènites.
- En les persones que pateixen d’una malaltia càrdio-vascular que tendeix a afavorir una insuficiència cardíaca, la fallada del cor pot ésser desencadenada per un excés d’esforç, com en el cas d’un embaràs, una anèmia, processos infecciosos, arítmies cardíaques o una sobtada elevació de la pressió arterial. Així, doncs, mentre es tracta l’afecció bàsica, cal evitar els desencadenants o controlar-los.
- Quan els ventricles no poden expulsar una quantitat de sang equivalent a la que reben, la sang circula amb més dificultat, s’incrementa la pressió a diversos segments de l’aparell càrdio-vascular i, per tant, la sang tendeix a sortir i acumular-se en l’espai extracel·lular de diversos teixits. Per aquesta raó, és habitual que els pulmons es congestionin, la qual cosa origina dificultats respiratòries més manifestes o menys, que el fetge s’engrosseixi, cosa que sol provocar dolor durant l’esforç físic, o bé que s’inflamin els membres inferiors.
- D’altra banda, quan els ventricles expulsen menys sang de la que reben, el flux sanguini de diversos òrgans disminueix. Així, és habitual que es presenti debilitat muscular, disminució en la quantitat d’orina excretada, pal·lidesa cutània i sensació de mareig.
- És molt important de procedir a la diagnosi i al tractament de la insuficiència cardíaca de manera oportuna, ja que en cas contrari la malaltia evoluciona progressivament fins que esdevé irreversible, i poden aparèixer diverses complicacions com ara edema pulmonar agut o embòlia pulmonar, que, de vegades, resulten fatals.
- Una mesura terapèutica important és el repòs per tal de disminuir l’esforç cardíac. El repòs ha d’ésser més estricte com més greu és la insuficiència cardíaca. Així, en els casos lleus n’hi ha prou que hom reposi un mínim de 8 hores o 10 durant la nit i unes dues més al llarg del dia, mentre que en els moments crítics cal que sigui absolut.
- La dieta té un paper important en el tractament d’aquesta malaltia. Així, ha d’ésser moderada per tal d’evitar un augment de pes i un excés d’esforç del cor i restringida en sodi per no afavorir la retenció de líquids. En aquest sentit, és important no posar sal als aliments abans de cuinar-los, ni després, a taula. Igualment, cal evitar el tabac, l’alcohol i el cafè, pels seus efectes cardíacs excitants.
- En el tractament de la insuficiència cardíaca, hom empra diversos medicaments. N’hi ha de digitàlics i de diürètics, de dosificació molt variable, perquè cal confeccionar un pla terapèutic adequat a cada malalt. Ara bé, tan important com la dosificació és el compliment de les indicacions del facultatiu. Alguns medicaments han d’ésser administrats a dosis elevades, i per això de vegades poden provocar una intoxicació, els símptomes de la qual han d’ésser reconeguts per l’afectat perquè n’efectuï la consulta immediata amb el metge. Així, la intoxicació digitàlica se sol manifestar amb nàusees, vòmits, pèrdua de la gana, diarrea i ocasionalment trastorns mentals i de la visió.