Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Bernat de Mora
Escultura
Escultor.
A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la…
societat bíblica
Cristianisme
Institució protestant fundada el 7 de març de 1804 a Londres, sota la denominació de British and Foreign Bible Society.
Al cap de vint anys s’estengué a moltes altres nacions, i el 16 de maig de 1946 fou constituïda la federació de totes les societats bíbliques nacionals, sota la denominació de United Bible Societies El seu objecte és ajudar a traduir els texts bíblics i revisar-los, publicar noves Bíblies, facilitar-ne la distribució i, finalment, encoratjar-ne l’ús L’actuació de la societat bíblica de Londres als Països Catalans començà el 1820 amb la distribució del Nou Testament a Barcelona, continuada per moltes edicions de la Bíblia en castellà i algunes de les seves parts en català El 1841 obrí un…
Cebrià
Cristianisme
Bisbe de Cartago (249-258).
El nom sencer és Cecili Cebrià, dit Tasci Com a escriptor llatí se'n conserven 13 tractats i 65 epístoles tingué una influència profunda en els autors cristians posteriors, entre ells Pacià de Barcelona Bon teòleg, dotat alhora d’esperit pastoral i de caràcter afable, resolgué diverses qüestions plantejades pel problema dels renegats lapsi durant les persecucions de Deci i de Valerià, per la validitat del baptisme administrat pels cismàtics, per la polèmica amb els novacians S'enfrontà amb el bisbe de Roma Esteve, que Cebrià creia massa lax, i propugnà una doctrina sobre el…
Gai Mari
Història
Militar
Política
General i polític romà.
Fill d’una família de camperols, amb l’ajut dels Metels inicià la carrera política com a tribú militar, qüestor i tribú de la plebs 119 aC Com a pretor es distingí en la guerra contra Jugurta, en la qual fou legat per disposició de Quint Cecili Metel Cònsol el 107 aC, fou reelegit durant els anys 104-100 aC Derrotà els teutons a Acquae Sextiae 102 aC i els cimbres a Campi Raudii 101 aC En el transcurs d’aquestes campanyes modificà substancialment l’estructura de l’exèrcit romà, que esdevingué un autèntic exèrcit professional No pogué, però, eludir les qüestions polítiques i,…
Les taules de patronatge de Bócor i Bètulo
El patronatge fou el sistema utilitzat per Roma com a element de consolidació de la piràmide social Una persona lliure amb pocs recursos o amb el desig de millorar la seva posició podia sollicitar l'empara d'un noble patrici nomenant-lo el seu patró, convertint-se, a la vegada, en client El client devia fidelitat al seu patró i havia de posar-se al seu servei quan fos necessari A canvi, el patró li proporcionava suport, ja fos alimentari, financer, en terres o simplement exercint la seva influència social D'igual manera, un esclau afranquit passava a ser un llibert senyor del seu destí, però…
Maurice Maeterlinck
Teatre
Literatura francesa
Dramaturg, poeta i assagista belga d’expressió francesa.
Relacionat a París amb els poetes simbolistes, escriví poesia d’aquesta tendència Les serres chaudes 1889 i Douze chansons 1896 en català, en fou publicat un recull de poemes, Quinze cançons versió de Magí Sandiumenge En teatre abandonà el realisme i introduí en les seves peces dramàtiques elements simbolistes estats d’esperit i ambients misteriosos, personatges imprecisos, entre la fantasia i la realitat, i un estil artificiós i, sovint, falsament ingenu Aquesta tendència es revelà amb La princesse Maleine 1889 i s’accentuà amb L’intruse 1890 versió catalana de Pompeu Fabra, Les aveugles…
estils pompeians
Art
Sistemes decoratius de la pintura mural romana des del període republicà fins al flavi.
Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…
Alcúdia

Municipi
Municipi situat al NE de l’illa de Mallorca, entre Pollença, al N, i sa Pobla i Muro al S.
Comprèn les planes situades al N i a l’E del puig de Son Fe 260 m i penetra a la mar per la península del cap d’es Pinar, que separa les badies de Pollença, al N, i d’Alcúdia, al S, i on es troba la màxima altura del municipi la talaia d’Alcúdia , 444 m Part del terme, la més muntanyosa, és ocupada pel bosc 475 ha pins i alzines i la garriga 779 ha o els pasturatges 437 ha, on es troben els béns propis del municipi 1 239 ha Dins el terme d’Alcúdia hi ha les 122 ha de l’albufera albufera d’Alcúdia La superfície conreada ocupa el 45% de l’extensió municipal Al secà un 92% del total es cultiven…
Luci Corneli Sul·la

Luci Corneli Sul la. Estatua conservada al Musée du Louvre de Paris.
© Fototeca.cat
Història
General i polític romà.
Fou un aventurer sense escrúpols i alhora un patrici aferrat a la tradició i als prejudicis del seu estament assedegat d’ambició, confià cegament en la Fortuna i es féu proclamar Felix Sulla estrateg i polític de talla, se serví, sense avergonyir-se'n, de la perfídia i de la sevícia quan li convingué Noble descabalat, però lligat per la seva quarta muller, Cecília Metella, amb els Metelli, es distingí el 107 aC quan, com a qüestor, s’uní a l’exèrcit de Mari, el qual havia estat desposseït per Q Cecili Metel de la direcció de la guerra contra Jugurta, i ocupà el primer reng…
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…