Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Maria Dolors Cabrera i Heredia de Miranda
Literatura catalana
Escriptora.
Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del Romanticisme
Josep Lluís Arilla López

Josep Lluís Arilla López
Arxiu J. Ll. Arilla
Tennis
Tennista conegut amb el nom de Lis Arilla.
Especialista en dobles, nasqué a les installacions del Reial Club Tennis Barcelona Format en aquest club, fou campió d’Espanya júnior 1957, 1959 Guanyà l’Orange Bowl 1960 en categoria individual, i en dobles amb Andreu Gimeno Aconseguí cinc Campio-nats d’Espanya de dobles amb Andreu Gimeno 1959, Manolo Santana 1962, el seu germà Albert 1963, Josep Maria Gisbert 1966 i Manuel Orantes 1967, i guanyà també el de dobles mixtos amb Alicia Guri 1959 i María Carmen Hernández Coronado 1968 Fou finalista a Roland Garros 1961 i al Trofeu Comte de Godó 1960, 1963, 1965 Jugà deu anys la Copa…
Manuel Vicent i Recatalà
Literatura
Escriptor en castellà.
Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…
Nebraska
Vista de les praderies de Nebraska, prop de la ciutat de Scottsbluff
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat dels EUA.
La capital és Lincoln Estès per la part central de les Grans Planes, constitueix una plana ondulada inclinada d’W a E El clima és continental sec i presenta una forta oscillació tèrmica la pluviositat és de 500 mm, i va disminuint cap a les regions àrides de l’W És travessat pels afluents de la dreta del Missouri el més important és el Platte, el qual voreja l’estat pel NE i l’E Vegetació estèpica La població, pràcticament estancada des dels anys seixanta, presenta una densitat molt baixa 8,2 h/km 2 el 1995 els nuclis de població són principalment Lincoln i Omaha, mercats agrícoles a la vall…
Oklahoma
Estat dels EUA, que limita al N amb Kansas, a l’W amb Nou Mèxic i Texas, al S amb Texas i a l’E amb Arkansas i Missouri.
La capital és Oklahoma City Pel que fa al relleu, predominen les planes i els altiplans sedimentaris, bé que a l’E s’alcen les Ozark Mountains, al S els monts Arbuckle i a l’W els monts Wichita La població 18 h/km 2 , principalment urbana 70%, és formada per blancs 88%, negres i asiàtics, i ha augmentat gairebé un 35% des del 1950 Les ciutats més importants són la capital i Tulsa, que sobrepassen els 300 000 h, seguides de Lawton i de Norman, amb més de 80 000 h Hi ha conreus de blat i de blat de moro, i també de cotó, amb baixos rendiments És estesa la cria de bestiar boví per a carn El…
Nou Mèxic
Estat dels EUA, fronterer amb Mèxic.
La capital és Santa Fe 62 614 h est 1995 Comprèn la part sud de les muntanyes Rocalloses i una part de l’altiplà del Colorado és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m El sector SE és constituït pel Llano Estacado És de clima semiàrid El Río Bravo, el més important, travessa l’estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos La densitat de població és de les més baixes dels EUA uns 5 h/km 2 , però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana La ciutat més important és Albuquerque Té agricultura i ramaderia bestiar boví i oví Té també…
família Madrazo

José de Madrazo Agudo
Pintura
Família de pintors castellans del segle XIX.
José de Madrazo Agudo Santander 1781 — Madrid 1859 fou deixeble de Ferro i Acuña a Madrid, de JL David a París i d’A Canova a Roma Fou pintor de cambra de Carles IV, Ferran VII i Isabel II i director de l’Academia de San Fernando 1838 i del Museo del Prado 1839, el qual reorganitzà Pintor neoclàssic, conreà el tema històric La mort de Viriat Museo de Arte Moderno, Madrid El seu fill Federico de Madrazo Kuntz Roma 1815 — Madrid 1894 fou deixeble seu a Madrid, de JAD Ingres a París i de JF Overbeck a Roma Fou pintor de cambra de la reina 1834 i cofundador d’ El Artista En el Salon des Artistes…
“Mustangs”, “broncos” i “cimarrones”
“Mustang”, “bronco” o “cimarrón” són els termes anglesos o castellans amb què es designaven els esclaus fugitius o les ovelles esgarriades, i que també signifiquen ‘feréstec’ o ‘salvatge’ Però tots tres s’han aplicat sobretot als indòmits cavalls salvatges de l’Amèrica del Nord o de les pampes argentines, fins al punt que n’han acabat segrestant el significat Amb els anys, “mustang” ha acabat imposant-se, “cimarrón” ja se sent poc, i “bronco” s’aplica a qualsevol cavall no domesticat En tot cas, són part de la història de la colonització americana Parlant amb propietat, al continent americà…
Cap a la mar, devers l’oest
Travessar els deserts és com navegar per la mar cap punt de referència que permeti d’orientar-se, cap font d’aigua dolça per a abeurar-se Però la necessitat empeny En cerca de veritables mars septentrionals en el cas africà, a l’encalç de les promeses terres de l’W en el cas americà, atrets pels mercats occidentals en el cas asiàtic, els deserts han estat travessats reiteradament per caravanes i pioners Sobre ones de sorra o per damunt d’esculls assecats, els grans deserts del món sempre han estat solcats per les naus de la intrepidesa Així com els vaixells uniren civilitzacions separades per…
Arizona

Vista del Rainbow Bridge, Arizona
© Corel / Fototeca.cat
Divisió administrativa
Estat dels EUA a la regió de la Muntanya.
La capital és Phoenix La geografia Format principalment per roques sedimentàries, gairebé horitzontals i molt erosionades, que constitueixen el desert de Gila al sud-oest, i els altiplans de Colorado i San Francisco al nord, amb els famosos cañones provocats per l’antic treball erosiu dels rius, entre els quals destaca sobretot el Grand Canyon La faixa central és formada per les roques eruptives de les muntanyes de San Francisco, que arriben als 3862 m Humphreys Peak La xarxa hidrogràfica es redueix al riu Colorado, al límit amb Califòrnia, i els seus afluents Gila, Petit Colorado i Williams…