Resultats de la cerca

Director de l’hospital Burghölzli a Zuric 1898-1927, és autor d’estudis sobre l’esquizofrènia, terme que ell introduí en psicopatologia, en substitució de l’anomenada “demència precoç” per Kraepelin

Estudià primer amb el seu pare, J Novácek, i després amb J Dont a Viena 1880-83 i amb H Schradieck i A Brodsky al Conservatori de Leipzig, on guanyà el Premi Mendelssohn el 1885 Fou membre de l’Orquestra de la Gewandhaus i del Quartet Brodsky, a l’inici com a violí segon i més tard com a viola Posteriorment emigrà als Estats Units, on fou membre de l’Orquestra Simfònica de Boston 1891 i primer viola a la Damrosch Orchestra de Nova York 1892-93 També fou integrant del nou Quartet Brodsky El 1899 els seus problemes cardíacs l’obligaren a deixar la interpretació i es dedicà a compondre La seva…

Formulà l’anomenat efecte Schmalenbach, segons el qual a mesura que augmenta la proporció dels costs fixos, les empreses perden capacitat per a adaptar-se a les variacions del mercat, i enuncià una teoria del benefici i del balanç, en la seva consideració dinàmica i financera, redactant el primer pla comptable Publicà Grundlagen dynamischer Bilanzlehre ‘Fonaments d’una teoria dinàmica del balanç’, 1919, Die Finanzierung der Betriebe ‘El finançament de les empreses’, 1934, etc

Doctorat a Marburg 1851, fou professor a les universitats de Zuric 1852 i Würzburg 1868, i descobrí les lleis de difusió, anomenades també lleis de Fick Entre les seves obres es destaquen Die medizinische Physik ‘La física mèdica’, 1856 i Untersuchungen über elektrischen Nervenreizung ‘Investigacions sobre l’excitació nerviosa per electricitat’, 1864

Intentà de conciliar el positivisme de Comte amb el materialisme de Feuerbach Fou atacat pel partit socialista, i en especial per Engels Entre les seves obres cal destacar Natürliche Dialektik ‘Dialèctica natural’, 1865 i Wirklichkeitsphilosophie ‘Filosofia de la realitat’, 1895

Treballà al ministeri de finances 1889 en l’elaboració de la imposició directa i fou ministre de finances El 1904 renuncià el càrrec, davant les exigències militaristes, i professà economia a la Universitat de Viena Fou un dels principals crítics de la teoria econòmica de Marx Dins la teoria subjectiva cardinal del valor, criticà la posició de Von Wiessen de calcular la utilitat total multiplicant el nombre d’unitats per la utilitat marginal Segons ell, la utilitat total és la suma de les utilitats marginals La seva aportació principal fou la introducció del temps en la teoria de la producció…

Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al llarg de la…

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F Busoni

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor honorari, de la Universitat de…

El 1902 inicià la seva carrera de concertista Intèrpret modèlic de Beethoven i de Brahms, les seves versions es caracteritzen per una gran noblesa de dicció i una tècnica al servei de la musicalitat Ha estat el primer exponent d’una generació de pianistes que trencà amb la tradició romàntica de Liszt i Rubinstein